Resultats de la cerca

Prop del mas de Can Taulé hi ha una tomba excavada a la roca, coneguda popularment amb el nom del “Lladre Traïdor” L’enterrament es presenta isolat, i mostra la típica orientació est-oest, restant violat ja d’antic

La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà Verros era una de les parròquies que l’any 1574 consta…

No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un…

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb…

Aquesta església es trobava situada dintre l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Caraüll, encara que avui el seu antic terme parroquial forma un enclavament del municipi de Muntanyola, al sector oriental del d’Oristà, al qual estigué sempre vinculat Durant un període tingué funcions parroquials per passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà El castell d’Oristà apareix documentat l’any 1908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat d’Osona, al castell d’Oristà El lloc de Caraüll i l’…

Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé podria referir-…

Situació Aquest mas, avui convertit en restaurant, és el centre d’una urbanització anomenada el Serrat de la Guàrdia, la qual, juntament amb una altra de més recent denominada la Vista del Pirineu, s’estén a la banda septentrional del terme entre les dues carreteres que, venint de Manresa, incideixen a Calders per a arribar a Vic Long 1°58’32” — Lat 41°47’06” Hom hi arriba per qualsevulla de les dues carreteres esmentades, tot desviant-nos per qualsevol dels trencalls que es desvien cap a la urbanització, la qual cosa hom pot fer des del quilòmetre 41 venint d’Artés i des del quilòmetre 15 si…

Situació Planta de la capella, a escala 1200, on s’aprecia la substitució de l’absis i l’allargament de la nau vers llevant M Anglada De la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau B V-4601, en el punt quilomètric 8,6 i a mà esquerra, és a dir vers migjorn, surt una pista que amb 850 metres arriba a la masia de Sant Vicenç Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 32,7 —y 46,9 31 TDG 327469 MAB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Vespella No degué passar mai de la categoria…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme Es tracta probablement d’un edifici un xic tardà, fet, però, amb una tècnica arcaica, la qual cosa li fa suposar una antiguitat que no té F Tur L’església de Sant Andreu és al poble d’Oliveda, situat a 4 km escassos a migdia de la vila de Maçanet de Cabrenys, a mà dreta del curs de l’Arnera L’església es troba en una urbanització de cases d’estiueig, feta no fa gaires anys Mapa 219M781 Situació 31TDG798906 Hi ha una carretera que surt de la vila de Maçanet de Cabrenys que porta a Oliveda JBH-MLIC…

Situació Es localitza a la colònia minera de Vilafruns, situada abans del km 13 de la carretera de Manresa a Berga C-1411, entre Sallent i Balsareny, vora les ruïnes de l’antiga església de Santa Cecília Long 1°52’45” — Lat 41°50’30” Les restes medievals aparegueren al costat mateix dels blocs de cases fets expressament per als treballadors de l’explotació potàssica Necròpoli Un dels esquelets dipositats en una de les sepultures Es tracta d’una fossa puix que manquen les lloses de protecció laterals Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat del Dr…