Resultats de la cerca

Situació Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme ECSA - A Borbonet Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Història El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell…

Situació Vista aèria del turó de Boixadors, enmig d’una plana típicament segarrenca, amb el castell i l’església de Sant Pere ECSA - J Todó El castell és encimbellat dalt d’un turó 848 m d’altitud que destaca al bell mig d’una plana típicament segarrenca, a les envistes de Calaf i a la banda nord-oriental del terme, a frec dels límits bagencs Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 S’hi arriba per la carretera de Manresa a Calaf Prop del quilòmetre 28, a mà dreta, en direcció Calaf, cal agafar el trencall de la Llavinera, però sense que s’hi hagi d’arribar, ja que abans cal desviar-se, a mà dreta…

Situació Les ruïnes d’aquesta església, constituïda en priorat, són situades al cim d’un petit serral d’aquí li devia venir el nom que emergeix a l’extrem septentrional del municipi, prop de la ratlla fronterera amb Aguilar de Segarra i no gens lluny del termenal de Rajadell Li són properes les masies de Cal Conco per la banda de Grevalosa i la de Cal Boteric pel cantó d’Aguilar Long 1°39’10” — Lat 41°42’35” Un aspecte del conjunt de les ruïnes de l’església des del costat sud-occidental Tal com indica el nom, l’edifici fou erigit dalt d’un turó F Junyent-A Mazcuñan Vista de la part exterior…

Situació Vista del campanar i de l’absis romànic de Santa Maria d’Artés, únics fragments que han pervingut del temple F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església de Santa Maria són encinglerades dalt un pujol que es dreça a la part septentrional de la població, al cim del qual hi ha el poble antic, que era protegit pel castell, situat al nord-oest de la població moderna, avui transformat en pacífica masia Long 1°57’00” — Lat 41°48’02” Per anar-hi cal agafar la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Vic Poc després d’haver passat la població de Sant Fruitós de Bages, en arribar a la…

Situació L’església s’alça majestuosa en un planell encimbellat dalt un carener, situat a la banda llevantina del terme i des del qual s’albira una bona part del territori navasenc Long 1°48’44” Lat 41°53’50” Vista del conjunt de l’edifici des de llevant, amb la capçalera a primer terme, malauradament mutilada per un cos d’edifici modern que substituí l’absidiola del costat de migjorn J Pagans-TAVISA Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oest, amb el mur frontal a primer terme, el braç dret del transsepte i la porta d’entrada, oberta al costat de migjorn A Lajarín Per a visitar…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…

Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat murada en…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

Introducció Les construccions que integren el monestir s’organitzen mitjançant la formació de terrasses a la muntanya de Verdera i per aquest motiu se situen en nivells diferents L’església, edifici cabdal dins el cenobi, es dreçaa la banda de tramuntana del conjunt arquitectònic i al replà més baix A migdia de la basílica hi ha el claustre, al voltant del qual es disposen les principals dependències del monestir la sala capitular, l’arxiu i la biblioteca, el refetor, la cuina i el dormitori Cal dir que la distribució de les edificacions entorn del claustre és l’habitual en l’arquitectura…

Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner * J Puig i Cadafalch collaborà en la Historia General del Arte , monumental publicació en vuit volums dirigida per L Domènech i Montaner a l’entorn de les temàtiques artístiques El primer volum, aparegut el 1886, fou redactat pel…