Resultats de la cerca

La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del cardenal…

L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’…

Situació Pont medieval força malmès, inicialment de set arcades, que travessava la Noguera Ribagorçana ECSA-J Bolòs Les restes del pont medieval o Pont Vell són situades al costat del pont modern que travessa la Noguera Ribagorçana a la població d’Alfarràs, per a donar pas a la carretera C-148, que es dirigeix vers Tamarit de Llitera Mapa 32-14 359 Situació 31TBG989339 S’hi arriba des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Pont Les ruïnes de l’antic pont medieval formen una obra de gairebé 200 m de llargada, la qual és formada per set arcades, sis pilars i els estreps Actualment…

L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es comprova…

Situació Coves situades en una paret rocosa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, sobre l’embassament de Santa Anna, amb estructures i indicis d’haver estat habitades en època medieval ECSA - JI Rodríguez Aquestes coves són situades en una paret rocosa del marge dret de la Noguera Ribagorçana, on hi ha l’embassament de Santa Anna, prop del barranc del Molí del Pubill Mapa 32-13 327 Situació 31TCG004409 L’accés a la paret rocosa es fa difícil en general, ja que l’embassament de Santa Anna cobreix el camí més habitual, que puja des del llit del riu Si el pantà està molt baix, es pot anar pel…

Situació Vista del mur meridional d’aquesta ermita, reforçat per contraforts J M Masagué L’església de Santa Maria de les Arenes és situada a l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a l’extrem nord-oest del terme municipal de Castellar del Vallès, al final dels últims contraforts orientals de Sant Llorenç del Munt És a la dreta del riu Ripoll, entre les confluències dels torrents de les Arenes i del Sot de Matalonga amb el riu Envoltada d’un bosc frondós, avui parc natural de Sant Llorenç del Munt, es dreça al cim d’un turó Adossada a la façana nord hi ha una construcció paràsita Mapa L36-15392…

Situació La masia de l’Hospitalet a mà esquerra i mig soterrada, la part de l’absis de l’església R Pons Santa Maria de Roca-sança, anomenada també Santa Maria de l’Hospitalet, era l’església d’un antic hospital que acollia els viatgers que transitaven per les rutes de Coll de Jou, camí de la Cerdanya Avui és un enclavament del terme municipal de Guardiola de Berguedà, a mig camí de les grans muntanyes del Moixeró Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 08,6 — y 84,5 31 TDG 086845 Des de Bagà, agafant…

Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on hi ha la porta d’entrada i el campanar d’espadanya de doble obertura J Recarens Aquesta església, que havia estat parroquial de l’agregat de Sant Amanç, al sector meridional del terme d’Anglès, es troba al peu de la muntanya de Santa Bàrbara Mapa L38-13333 Situació 31TDG701425 Per anar-hi cal agafar una pista que surt passat el quilòmetre 9,5 de la carretera C-152 de Santa Coloma de Farners a Anglès en direcció a ponent JRR Història Hom relaciona el topònim amb el culte establert a sant Amanç, a la vall que, segons la…

Situació Aquesta ermita era situada a la part central del delta del Llobregat, a la banda dreta, i va desaparèixer arruinada per les successives inundacions del riu Història La capella de Sant Pau depenia de la parròquia de Sant Boi de Llobregat El 1083 és documentada l’obra de la capella de Sant Pere en el llegat ordi, la meitat dels seus béns i els mobles d’una dona anomenada Eimerud Al cap de tres anys, el seu vidu, Ramon Mir, que s’havia tornat a casar, pel seu testament deixa 2 mancusos a la capella Aquesta degué patir les diverses riuades que causaren estralls al delta, com la del 1143…

Situació Vista de l’església des del seu costat nord-oest, en què destaca la seva porta descentrada i la curiosa forma de les obertures del campanar, molt alterades ECSA - M Anglada L’ermita de la Mare de Déu de les Peces queda apartada del poble d’Alàs cap a llevant en una cota de 900 m d’altitud, des d’on es domina visualment una gran part del curs del Segre Mapa 35-10216 Situació 31TCG782902 S’hi arriba passant per Alàs, que està a 1,5 km de la carretera de Puigcerdà a la Seu per l’entroncament que es troba a 4 km d’aquesta vila, i que cal passar per un pont que travessa el Segre Des d’…