Situació
Coves situades en una paret rocosa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, sobre l’embassament de Santa Anna, amb estructures i indicis d’haver estat habitades en època medieval.
ECSA - J.I. Rodríguez
Aquestes coves són situades en una paret rocosa del marge dret de la Noguera Ribagorçana, on hi ha l’embassament de Santa Anna, prop del barranc del Molí del Pubill.
Mapa: 32-13 (327). Situació: 31TCG004409.
L’accés a la paret rocosa es fa difícil en general, ja que l’embassament de Santa Anna cobreix el camí més habitual, que puja des del llit del riu. Si el pantà està molt baix, es pot anar pel camí que surt de Valdellou en direcció est, i després d’uns 3 km, arriba a la vora de l’embassament, tot seguint el marge esquerre del barranc del Molí del Pubill. Un cop s’ha creuat el barranc, es puja dalt de la cova principal en uns deu minuts.
Coves
Les diferents cavitats que hi ha a la zona són de mida petita, orientades a l’est, i sense sediment arqueològic recognoscible. La més alta és també la més gran, i té la peculiaritat de tenir un mur amb un gran arc apuntat al mig, que tanca la cavitat. És una paret feta de maçoneria ben lligada amb morter; l’intradós de l’arc està totalment arrebossat, i hi ha els senyals de la cintra de fusta usada per a construir-lo, la qual va ser formada per dos taulons de 24 cm d’amplada cadascun, enganxats per claus de ferro, amb un gruix total de 50 cm. L’alçada del mur és de 2,5 m, i la longitud total és de poc més de 5 m, amb una llum de 3 m. A la seva dreta hi ha una finestreta. L’interès rau en el nombre de grafits fets a la capa de morter de l’intradós, entre els quals destaquen les pentalfes, juntament amb altres signes; també hi ha restes de pintura vermella, amb la qual es va pintar a la paret rocosa una figura antropomorfa, formada per un cap, amb barret, i que té cames i braços. A la cavitat hi ha senyals d’haver-se treballat la roca per a adaptar-la al seu ús com a habitació.
A l’interior d’aquesta cova i al seu entorn es troba abundant ceràmica grisa, la qual cosa indica que fou habitada, si més no, a partir del segle XII. L’arc sembla de datació més moderna i devia actuar com una mena d’arc de diafragma que sostenia un pis per a facilitar l’habitabilitat de la cova, a partir del segle XIV. Els grafits i les pintures són clarament d’època postmedieval.