Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Esteve de Prullans
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Esteve de Prullans, molt ample i sense decoració, orientat al sud-est a causa del pendent de la muntanya on es troba edificat el temple ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Prullans, situat al vessant de solell de la serra dels Coronals Mapa 35-10 216 Situació 31TCG961929 Per a arribar a Prullans, partint de Bellver de Cerdanya, cal seguir la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell, i havent fet uns 2 km, cal agafar un trencall a mà dreta que mena directament a Prullans RMAE Història La menció més antiga de…
Santa Coloma de Ger
Art romànic
Situació Aquesta església és la parroquial del petit poble de Ger, arredossat a la muntanya, a 1 135 m d’altitud Mapa 36-10 217 Situació 31TDG049963 Per a accedir-hi des de Puigcerdà, cal prendre la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell Al cap d’uns 9 km trobarem, a mà dreta, el poble de Ger RMAE Història El primer esment de la parròquia de Ger s’ha de cercar en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document segurament redactat al final del segle X L’any 1026, l’ardiaca Ponç feu un llegat a Santa Coloma de Ger d’un mas que havia comprat a Baró juntament…
Sant Fructuós de Llo
Art romànic
Situació Edifici característic del segle XII, restaurat i ampliat en diverses ocasions ECSA - A Roura Aquesta església és la parròquia del poble de Llo És situada a l’entrada del poble, en l’àmbit del cementiri, just al costat de la carretera, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 18” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo RMAE Història La parròquia de Llo és mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…
Sant Julià de Pedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església, amb el petit transsepte que la caracteritza ECSA - A Roura Aquesta església és situada al veïnat de Pedra, prop de Bor, al cim d’un esquei Mapa 35-10 216 Situació 31TDG022891 Pedra és situat a uns 5 km de Bellver, des d’on cal agafar la carretera local que porta a Alp Abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor i a Pedra RMAE Història El lloc de Pedra és conegut des de l’any 965, en què la villa Petra Ranesindo és una de les afrontacions d’Urús en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya Tanmateix, no hi ha cap…
L’organització religiosa en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció Sant Martí d’Ix, antiga església parroquial prop de la qual s’hi bastí un dels palaus o residències dels comtes de Cerdanya ECSA - A Roura Els pagi o territoris del comtat de Cerdanya van formar part des de les èpoques més remotes segles V o VI de la diòcesi d’Urgell i la màxima categoria religiosa que assoliren fou la d’un ardiaconat, dit més modernament el deganat de la Cerdanya Aquest ardiaconat o deganat no consta ben estructurat fins al final del període romànic Es desconeix, com a la majoria de llocs del país, tot detall relacionat amb la introducció del cristianisme, fet…
Sant Salvador de la Vedella (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt, tal com era al començament del segle XX L’actual església de Sant Salvador de la Vedella té l’origen del seu topònim controvertit, puix que, així com alguns creuen que aquest topònim no ha d’ésser la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella, és a dir, petita abadia, d’acord amb la realitat històrica del monestir, de l’any 1268 data un document referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles, que diu “ et de Sancto Salvatore de Sa Vedera ” L’any 1291 apareix en un document amb el nom de Zavedera , i en aquesta mateixa època en altres documents…
Bibliografia general referent al romànic de la Cerdanya
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…
Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli de Talló, presidit per l’església de Santa Maria, que fou a l’edat mitjana seu d’una comunitat canonical ECSA - M Catalán El llogaret de Talló, on hi ha l’antiga canònica de Santa Maria, és situat uns 600 m al S de Bellver Mapa 35-10216 Situació 31TCG997912 L’església s’alça al mig d’una planura, al peu de la carretera local que des de Bellver va cap a Coborriu en direcció S RMAE Història La planura de Talló era un antic pagus o una de les primitives divisions del territori cerdà, que aviat va vincular el seu nom a una església de Santa Maria, la principal…
Bibliografia general referent al romànic del Conflent
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…
L’organització religiosa del Berguedà
Art romànic
Els bisbats L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis MC L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis Luigi L’Església jugà un paper molt important en l’estructuració i organització del territori abans i després de la invasió sarraïna pel que fa al Berguedà l’empresa fou endegada i canalitzada pel bisbat d’Urgell, del qual hom pensa que des de la…