Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Santa Llúcia (Sobremunt)
Situació L’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt queda a l’extrem nord-oriental del límit del terme municipal de Sobremunt, al lloc denominat el veral de Santa Llúcia que domina una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i el Pirineu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 52,8 —y 53,7 31 tdg 528537 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès, la qual al km 9 troba un trencall a mà esquerra que va a Sant Martí de Sobremunt després de fer un quilòmetre de camí es…
Necròpoli de Canapost (Vulpellac)
Art romànic
Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial i en aquest mateix mur El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de doble vessant Tots els sarcòfags foren tallats en pedra sorrenca de la contrada La descoberta, la dispersió i, en alguns casos, la…
Els manuscrits de l’Arxiu Capitular de Tortosa
Art romànic
Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…
Santa Magdalena de Talamanca
Art romànic
Situació Vista de l’interior, esfondrat, de la nau amb l’absis al fons, que té la coberta modificada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’alça dalt un petit serradet situat sobre la carretera de Navarcles a Terrassa, a la banda nordenca del terme Long 1°56’28” — Lat 41°44’20” Per a anar-hi cal dirigir-se a Navarcles, on hom emprèn la carretera que mena a Terrassa Després d’haver passat el quilòmetre 29 i a frec de la carretera, es veu l’església dalt un turó, als peus del qual hom arriba per un camí que s’inicia a mà esquerra i que permetrà de deixar el cotxe sota mateix del serradet coronat per…
Sant Martí d’Ars (Anserall)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, bellament situada sota el barranc d’Ars ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Martí d’Ars és al centre de la població d’Ars, situada en un coster elevat sota el ras de Conques, a l’esquerra del barranc d’Ars Mapa 34-10215 Situació 31TCH681006 Per arribar a Ars cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell d’Ars El poble és a uns 10 km de la Farga de Moles JAA-MLIC Història La vila d’Ars pertangué a la família dels Caboet, almenys des del final del segle XI, i passà després als vescomtes de Castellbò, hereus dels Caboet, que la…
Castell de Sant Vicenç (Andorra la Vella)
Art romànic
Situació Vista de l’excavació de l’església des del nivell del carrer ECSA - R Lobo Els vestigis d’aquest castell, també anomenat Castell d’Enclar, i del jaciment que hi ha al seu voltant es localitzen en un turó rocallós que domina el poble de Santa Coloma vegeu el vol VI, pàgs 433-442, de la present obra En el mateix turó hi ha l’església de Sant Vicenç d’Enclar Situació x I° 29’ 30” - y 42° 29’ 00” Intervencions arqueològiques Les excavacions i els estudis fets aquests darrers anys a Enclar han permès la publicació d’una memòria molt notable, que aporta importants dades sobre aquest…
Forns de ceràmica de Casa En Ponç (Berga)
Art romànic
Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de totes aquestes…
Sant Sadurní de Fonollet (Puig-reig)
Art romànic
Situació Aquesta església, que originàriament estava sota l’advocació de Santa Fe, es troba al costat nord-oest del terme municipal, a l’esquerra de la riera de Merola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 03,8 —y 49,5 31 TDG 038495 Hom hi pot anar agafant la carretera de Puig-reig a Casserres de Berguedà Abans del quilòmetre 10, hi ha una pista, a mà esquerra, que porta a Fonollet, poblat en el qual hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Sadurní de Fonollet ha estat sempre sufragània de l’…
Sant Quintí de Montclar
Art romànic
Situació Vista del mur frontal de ponent, molt deteriorat, que mostra l’aparell original de l’edifici, una finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt i el campanar d’espadanya de dues obertures, mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan L’església, juntament amb el mas que li fa costat, es dreça al fons d’una clotada afaiçonada que en un apèndix després de l’extrem nord-oriental del terme, entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1 50000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,4 — y 55…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 2a part (ms. 62)
Art romànic
Foli 138 del ms 62, amb la representació de la caplletra H uncial ECSA - J Colomé Manuscrit del final del segle XII, en pergamí de 423 mm d’alt per 283 mm d’ample * La caixa d’escriptura és de 308 × 183 mm i és ocupada per dues columnes de text de trenta línies El llibre té 152 folis i no 153 com suggereix E Bayerri * , atès que manca el foli 130 La numeració fou afegida modernament, en una data indeterminada Només són numerats els folis, amb llapis i emprant xifres aràbigues El fet que E Bayerri parli de pàgines “no numeradas” i no de folis, podria fer pensar que la numeració és posterior a…