Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Castell d’Estela (Castellar del Riu)
Art romànic
No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Serrateix, datat l’any 983, en el qual el comte…
Probable hàbitat medieval de Cal Bassacs (Gironella)
Art romànic
Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena de metres de…
Sant Iscle i Santa Victòria del castell de Sant Iscle (Vidreres)
Art romànic
Situació Un fragment de l’absis de les ruïnes de la capella que va donar nom al castell F Tur El castell, també anomenat castell de Vidreres, és emplaçat dalt un turó, prop de Caulès, dominant el pla de Vidreres Les seves restes són visibles des del nucli urbà de Vidreres, en direcció a llevant, una mica cap a migjorn Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Del punt quilomètric 15,5 de la carretera de GE-253, de Santa Coloma de Farners a Llagostera, a uns 2 km de Vidreres surt una pista en direcció sud-est, que porta a una casa, on cal deixar el cotxe i seguir a peu JRR Història El castell de Sant…
Casa forta d’Estanyol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…
Guardiola de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts Long 1°52’45” - Lat 41°42’16” Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de…
Roca de Passarell (Moià)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…
Castell d’Amoròs (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Fragment de la torre mestra, únic vestigi del castell ECSA-I Estany Les restes de l’antic castell d’Amorós són incloses en el perímetre d’una de les cases que formen la població d’Amorós, la qual s’emplaça a llevant del terme i domina l’entrada a una de les valls que enllacen amb la rasa de la Coma, la qual s’obre a l’Anoia Mapa 34-15 390 Situació 31TCG690126 Per a accedir a Amorós, cal prendre una pista que parteix del sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El pany de paret que s’ha conservat del castell es troba en un pati que hi ha entre les cases anomenades…
Santa Margarida del Mojal (Terrassa)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’ermita des del costat de llevant, on es veu l’absis centrat per una finestra de doble esqueixada D Ferran L’ermita és situada dins d’una zona industrial anomenada Can Parellada, al sud del terme de Terrassa És adossada a la masia de Santa Margarida, que avui dia és un restaurant, al carrer Aries núm 1 S’hi accedeix des de l’avinguda del Vallès pel carrer de Saturn DFG Mapa 392M781 Situació 31TDF196998 Història L’església coneguda avui amb el nom de Santa Margarida de les Arenes o del Mojal, ha tingut diverses advocacions en el decurs de la seva història A l’inici…
Santa Maria de Vilalba Sasserra
Art romànic
Situació Campanar de l’església amb un basament del final del període romànic M D Filgueira L’església de Santa Maria de Vilalba Sasserra es troba situada al vessant septentrional de la serra del Corredor, a uns 334 m d’altitud i a uns 10 minuts amb cotxe de Trentapasses Mapa L37-15393 Situació 31TDG545106 Per anar-hi cal agafar la carretera de Granollers a Sant Celoni En arribar a Trentapasses, s’ha de trencar a mà dreta per on diu “Centre urbà”, al primer carrer girar a la dreta i creuar per sobre el pont de l’autopista A la primera bifurcació cal agafar el camí de la dreta, seguir per…
Castell d’Avinyonet de Puigventós
Art romànic
Situació Panys de mur, en un dels quals hi ha oberta una porta d’entrada F Tur Les restes del castell d’Avinyonet són situades a tocar de l’església de Sant Esteve d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 El camí per anar-hi és, doncs, el mateix que indiquem per arribar a l’església Història Al final del segle XI apareixen les primeres dades documentals de l’existència d’un senyor del lloc d’Avinyonet L’any 1090, en un document, és esmentat un Berenguer d’Avinyó, el qual també signà, el 1107, el document que feu fer el comte Bernat III de Besalú de donació de tots els comtats que…