Resultats de la cerca

Situació Capella adossada al mas homònim ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella és adossada al mas Santa Eulàlia, proper a la carretera de Pinós, a l’altra banda de la riera que la separa de la carretera de Prades Mapa 35-14362 Situació 31TCG763265 S’hi arriba des de Calaf per la carretera de Pinós Poc després del trencall de la Molsosa i de Prades, passat un revolt molt pronunciat quilòmetre 8,6, a mà dreta, s’inicia el camí que hi mena uns cinc minuts Cal demanar la clau al mas que hi ha al costat de la capella FJM-AMB Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del…

Situació Façana de ponent del temple, on són visibles diversos elements de l’edifici romànic, anterior a l’actual finestra de doble biaix, restes del campanar d’espadanya, vessants del pinyó F Baltà Situada al bell mig i a la part alta del vell nucli emmurallat de Pals “el Pedró”, l’església parroquial de Sant Pere, juntament amb la Torre de les Hores, és una de les senyes que identifiquen la silueta d’aquest poble aglevat al cim del seu pujol, un famós mirador sobre la plana del Baix Empordà Mapa 334M781 Situado 31TEG121469 Per la vila de Pals passa la carretera local de Palafrugell a…

Situació Aquesta església es troba al costat meridional del terme, damunt un tossal, entre els masos de la Sala i la Devesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 28,5 —y 47,8 31 tdg 285478 Per anar-hi cal agafar la carretera C154 de Vic a Gironella Al punt quilomètric 12,2 cal prendre un trencall que va a Sant Bartomeu del Grau i a uns 200 m cal agafar una pista que hi mena MAB Història Aquesta església sembla que es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del Grau, però de…

Situació Planta, a escala 1200, de la capella, amb una nau que ha perdut l’absis, molt modificada al llarg dels anys M Anglada La capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 39,1 —y 29,6 31 tdg 391296 Per arribar-hi, el camí més curt, bé que en mal estat, és el que parteix de la urbanització del Muntanyà per l’únic trencall que hi ha en direcció a ponent, fins…

Situació Mur que tancava el sector de llevant del recinte del castell C Martí Castell situat en un petit turó de 295 m d’altitud, a la part N de la població, en una avançada de la serra del Far o del Corredor Mapa 37-15393 Situació 31TDG505575 Per arribar-hi cal agafar la carretera B-510 a Dosrius, en direcció a Llinars Poc després del quilòmetre 4 trobem un camí que tomba a la dreta, senyalitzat amb una pedra on hi ha gravada la paraula “Vallmajor” Seguint aquest camí, cal tombar a l’esquerra a la primera bifurcació i entrar tot seguit en una urbanització Tombant de nou a l’esquerra i…

Situació Un detall de la roca amb inscripcions d’època medieval, de difícil datació A Casanovas Els gravats rupestres dels quals parlarem ara varen ser descoberts pel grup arqueològic del Centre Excursionista de Roda de Ter * Són situats en el terme de Roda de Ter, al marge esquerre del riu, en un indret anomenat Les Graus, des d’on es domina el riu i es divisa el poblat de l’Esquerda Aquests gravats es troben situats en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 48,0 31 tdg 435480 El topònim, segons Balari i Jovany * , es refereix…

L’any 879, ja trobem esmentada una villa Torrocella El nom d’aquest lloc fa pensar que aleshores ja hi havia algun tipus de construcció defensiva una torroella o torre petita L’any 1085, en una concòrdia entre els comtes d’Empúries i de Rosselló, surt esmentat el castro Torredella En altres acords posteriors entre els comtes empordanesos i rossellonesos, conservats també en el Liber feudorum maior , dels anys 1121 i 1154, és esmentat igualment aquest castell El lligam de dependència entre el castell de Torroella de Montgrí i els comtes d’Empúries resta força clar de bell antuvi L’any 1091,…

Fragment de foli d’un còdex que es conserva avui al Museu Episcopal de Vic i la procedència del qual es desconeix amb exactitud Museu Episcopal de Vic El Museu Episcopal de Vic guarda un breu fragment de pergamí, illustrat amb una escena en la qual Crist, com a Mestre veritable, imparteix ensenyament a dos grups de deixebles, distribuïts a banda i banda La miniatura sembla que pertany a un còdex de les Homilies dels Evangelis, similar al que procedeix de Sant Fèlix de Girona * En aquest darrer es repeteix sovint aquest tipus d’escenes en les quals Crist exhorta o adoctrina les gents en els…

Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi, com ja feia…

Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…