Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes del castell de Saldes s'aixequen sobre un espadat que corona el poble, al peu del Pedraforca EI seu emplaçament és al costat nord-oriental de la població de Saldes, vers l'extrem d'un serrat que domina la Vall del riu Eina o riera de Saldes Aquestes restes permeten encara avui dia endevinar algunes de les construccions del castell, que poden datar-se del segle XII, i entre elles destaca l'església, dedicada a santa Maria Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l'Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG…

"Hec est tregua et pax confírmala ab archiepiscopo Narbonensi, domno Guifredo, et a a Berengario, Gerundensi episcopo, et a domno Raimundo, Elenensis episcopo, et a comitibus Rossilionensium, domno, scilicet, Gaucefredo et Guilaberto, filio eius, et a domno Poncio, Impuritanensis comite, et a domno Guillelmo, Bissuldinensium comite, et a domno Raimundo, Cerritanensium comite, et a domno Gauceberto, vicecomite de Castro Novo, cum ceteris magnatibus Elenensis episcopatus, in Tulugnensi prato, quod est in comitatu Russilionensi Constituerunt, namque, predicti pontífices, cum consensu ceterorum…

La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…

Introducció A falta d’un estudi aprofundit de la vida econòmica i de l’organització social al Conflent a l’edat mitjana, hom pot recollir en els documents escrits nombrosos indicis que permeten fer-nos una idea de la valoració del territori i de l’explotació de les seves riqueses i, també, de les activitats diverses com l’artesanat i el comerç És evident que per a una recerca d’aquest tipus, l’aportació d’un estudi arqueològic dels molins, les fargues, les mines o els paisatges agrícoles seria indispensable Això no obstant, al Conflent aquesta aportació és inexistent, o encara molt incipient…

Els mitjans de subsistència Les poques terres de conreu que hi ha a Andorra es localitzen en les terrasses de les valls fluvials a causa de l’elevat contingut de matèria orgànica, de basses i d’un bon drenatge Es localitzen a partir de 800–900 m a la frontera catalano-andorrana fins els 1 700–1 800 m del Serrat, coll d’Ordino i Ransol En època medieval el límit superior de les terres conreades no devia passar en cap cas de 1 600 m Llocs habitats en l’actualitat pròxims a aquesta cota, Soldeu, el Serrat i Ransol, no devien ser nuclis de població contínua Les terres de pastura, mal documentades…

Els habitants de les valls d’Andorra i els canonges de la catedral de la Seu d’Urgell signen un seguit d’acords referents a prestacions pecuniàries, judicials i militars Aquest acte confirma l’anterior concòrdia de l’any 1162 "In nomine Domini, amen Noverint universi quod nos Arnaldus de Samortenhis, licenciatus in legibus et judex maior ordinarius comitatus Fuxi, vidimus, tenuimus et de verbo ad verbum in mei presentia perlegi fecimus per notarium publicum infrascriptum quoddam publicum instrumentum, cuius quidem instrumenti tenor talis est In Christi nomine Notum sit cunctis hominibus,…

El conreu de la terra Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, recorda els primers establiments de les comunitats rurals al sector interior de la comarca ECSA - J Todó El paper dels animals en l’alimentació alt-medieval era d’una importància essencial, similar a la que les activitats silvàtico-pastorals tenien en l’economia de l’època Conreus primitius, caça i pesca foren, i són encara, recursos bàsics de proveïment, que alternaven amb conreus de camps i horts, rarament en posició dominant És important subratllar que els recursos de l’economia silvàtico-pastoral eren aprofitats en aquells…

La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…

Les celleres un sistema peculiar d’agrupament de població medieval Mapa de les celleres documentades a la diòcesid’Elna segles XI-XII A Catafau El poble sembla avui dia el marc inevitable de la vida rural a la plana rossellonesa, però també als cantons de muntanyes o d’altes valls, on les caseries i les masies disseminades, tot i que són més nombroses que a la plana, mai no treuen als pobles el seu paper essencial en l’estructura del poblament Encara unes dècades enrere, aquests pobles sorgien bruscament en el revolt de la carretera, del camí Aquests eren boteruts, amb les cases fetes d’obra…

A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…