Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Sant Pere d’Hortoneda (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, al lloc d’Hortoneda avui can Blanc, no passà de sufragània del lloc d’Hortoneda vinculada a la parroquial de Riner en un principi, passà més tard a la de Santa Susanna Encara que s’hagi afirmat, no fou mai parròquia L’església i el lloc apareixen documentats l’any 1062, quan Guillem donà a la seva muller Adelaida els alous que posseïa a Olius, Joval, Riner i Solsona, els quals afrontaven a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda“ in domum Sancti Petri de Ortoneda ” Amb aquesta dada i d’altres que ho confirmen, cal abandonar la pretensió…
Sant Esteve d’Esplugafreda (Tremp)
Art romànic
L’any 920 el monestir d’Alaó adquirí per donació de Ceno una vinya al lloc dit Velonce, a la vall d’Esplugafreda Així mateix, consta al Cronicó I de Ribagorça que el bisbe Eimeric dedicà l’església de Spelunca Frigida Sens dubte aquesta consagració data d’abans de l’any 1000, ja que vers el 997 el prevere Cèntul donà en testament al cenobi d’Alaó la porció d’una casa amb dos cups que tenia per compra al vilar d’Esplugafreda, prop l’església de Sant Vicenç —primitiva advocació de l’església—, i que confrontava a sol ixent amb la penya, pel ponent amb la casa d’Apó i per dalt amb la dita…
Vila medieval de Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la vila, on es remarquen els dos nuclis medievals separats per un profund barranc, i el Tec a primer terme ECSA - Camara JP Joffre La vila de Prats de Molló es troba a 735 m d’altitud, a l’alta vall de riu Tec, a la seva riba esquerra i prop de la confluència del torrent del Canadell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E Per a arribar-hi cal agafar, al Voló, la carretera D-115 Prats de Molló és 31 km a ponent de Ceret i a 23 km dels Banys d’Arles Es comunica amb el Ripollès, amb la vila de Camprodon, a través de la carretera que travessa la…
Mare de Déu del Roser d’Ardòvol, abans Sant Climent (Prullans)
Art romànic
L’església parroquial d’Ardòvol arrecera al seu entorn les poques cases que componen aquest nucli, situat uns 2 km al nord-oest del poble de Prullans, cap de municipi Aquesta parròquia, al lloc d’Ardòvol, fou consagrada a sant Climent el 9 de gener de 890, per Ingobert, bisbe d’Urgell Segons indica l’acta de consagració, l’església era situada “ infra pau Tollonense, infra fines de villa iamdicta Ardocale ”, i havia estat edificada pels habitants del lloc, els quals, amb motiu d’aquest acte solemne, la dotaren amb diversos béns situats dins el terme de l’esmentada villa d’Ardòvol D’altra…
Santa Magdalena de Conangle (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la capçalera exterior de l’església amb un absis trapezial, el qual porta a pensar en una construcció d’època pre-romànica G Llop El conjunt és situat dins la finca del mas de Salou, en el sector de migjorn del terme municipal de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,0 —y 47,2 31 TDG 440472 S’hi pot anar amb vehicle agafant la carretera que va de Vic a Roda de Ter Un cop sobrepassat l’indret anomenat La Creu de Roda, i just en començar a trobar les primeres cases de Roda de Ter,…
Vila de Granollers
Art romànic
Nucli urbà Vista aèria del nucli antic, format sobre una cruïlla de primitives vies romanes TAVISA-J Todó La localització del poblament medieval de Granollers confirma la continuïtat d’un nucli d’hàbitat des de l’època romana El turó de Sant Esteve, on es construeix la primera església romànica, era una zona d’habitatge romà des dels segles V-IV aC L’establiment del nucli granollerí pot estar molt relacionat amb la coincidència en aquest punt d’un encreuament de vies de comunicació romanes La via Heraclea, després Via Augusta, o via dels Vasos Apollinars, de Roma a Cadis, situa Semproniana ,…
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…
Santa Maria d’Aguilar del Sunyer (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les ruïnes de l’església, amb importants elements esfondrats, des del costat de migjorn R Viladés Aquesta església es troba situada en un dels plans que hi ha al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà És ben visible des de molts indrets d’aquesta contrada Voltada de margeres en un indret un xic més elevat que els camps que la circumden, es troba el que havia estat l’església de Santa Maria Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 92,3 —y 46,5 31 TCG 923465 Per…
Santa Maria de Pedrui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est de l’església, amb l’absis que té la finestra axial oberta arran de ràfec ECSA - F Parra L’ermita de Pedrui recorda l’antic emplaçament del vilar de Pedrui, enlairat davant la Pobla de Roda, però a la riba esquerra de l’Isàvena, als vessants del tossal del Mall Mapa 32-11 251 Situació 31TBG999857 S’hi puja des de la Pobla de Roda pel vell camí de Sant Esteve del Mall, de manera que a la mateixa carretera cal agafar el primer carrer a la dreta, que mena directament al pont de l’Isàvena A l’altra banda del riu, cal seguir la pista que s’enfila per la serra i al…
La vila medieval de Cardona
Art romànic
Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina