Resultats de la cerca

Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…

És evident que Felip Muller no era català, però no en coneixem el lloc d’origen, tot i que el nom és inequívocament germànic Els seus successors donaran l’any 1830 com el de l’inici de les seves activitats a Catalunya A la Guia de Barcelona del 1942, que és la primera publicada que inclou una relació de les distintes activitats econòmiques de la ciutat, Felip Muller té un apartat propi en què està sol “romanero o constructor de pesos y balanzas” La romana és una balança rudimentària portàtil, de ferro forjat que, com el seu nom indica fou una aportació dels romans Factura de Roca…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…

“ Los catalanes son industriosos por naturaleza y por necesidad Queda demostrado que su suelo en un año común apenas produce la mitad de los comestibles necesarios para la manutención de sus habitantes luego todo lo que falta han de ganarlo con su aplicación en la industria y comercio y de ahi viene que toda la provincia es industriosa No se ve caserío, aldea, ni pueblo sin algun ramo de industria, ni salto de agua en ningún rio ni arroyo que no dé movimiento á alguna máquina ó ingenio y su industria se estiende á toda clase de manufacturas“ De la “Relación de los pueblos de que consta el…

Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…

La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a Catalunya És…

Acció de la Manufacturera de Cotó La Manufacturera de Cotó serà la successora de Canals, Pàmies, Huguet i Companyia, que s’havia fusionat abans amb la Sociedad Reusense, la primera empresa de la ciutat que incorporarà la força de vapor per a moure les seves màquines L’accionariat de La Manufacturera integrava personalitats reusenques i barcelonines A Reus hi havia ja una important indústria cotonera L’any 1850 hi havia a Reus una considerable indústria cotonera La més important era l’empresa de Macià Vila, Prat i Companyia, la futura Fabril Cotonera La seguia a una certa distància Canals,…

El Banco Franco-Español va ser una entitat financera constituïda a Madrid el 1906 amb un capital de 20 milions de francs francesos El capital era bàsicament francès, però el consell d’administració era ocupat per francesos i espanyols Com dirà una revista econòmica sobran en el consejo abogados y políticos y faltan hombres de negocios “Revista de Economía y Hacienda”, 1906, pàg 698 Acció de La Unió Vidriera d’Espanya, 1908 El banc tenia un caràcter de banc de negocis Es proposava patrocinar i promoure afers industrials i miners El capital francès del banc estava estretament lligat amb la…

Sobre els manuscrits altmedievals hispànics Foli 222 del Beatus de la Seu d’Urgell , amb la representació de Daniel a la fossa dels lleons ECSA - G Llop La cultura literària dins la Península Ibèrica en l’època de domini visigòtic va mantenir una incorporació creixent de la cultura clàssica llatina, sobretot sota l’aportació isidoriana Però aquesta supervivència cultural no sembla haver deixat gaires restes materials dins del món estrictament artístic de la illuminació de manuscrits restes que no van més enllà de la decoració de tipus textual o genèrica, com puguin ser inicials decorades,…

L’aparició del cautxú a Europa és tardana Si més no, com a producte industrial S’utilitzava inicialment per a fer gomes d’esborrar i pilotes El 1820, Charles Mackintosh demostrà el caràcter impermeable de les teles recobertes per una capa de cautxú i el 1839 Charles Goodyear descobrí el procediment de la vulcanització, l’origen de la indústria del pneumàtic L’elasticitat del cautxú motivà l’aparició de teixits elàstics, en els quals aquell producte era barrejat amb fil de cotó, estam o seda El cautxú arribava —inicialment només del Brasil— en forma de pans Aquests eren tractats amb aigua…