Resultats de la cerca

Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O Parades et parures L’invention du corps de…

Dates històriques i culturals 1534 Traducció castellana del Cortegiano de Castiglione publicada a Barcelona Arquitectura 1548 Consolat de Mar València 1501 Reformes del palau episcopal de Barcelona 1507-1522 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d’Urgell 1507-1538 Sant Martí d’Empúries 1508-1515 Refecció de Santa Maria a intramurs de Santa Pau 1509 Nova campanya d’obres de l’Hospital de Santa Maria Lleida 1509-1522 Sant Romà de Lloret de Mar 1511-1518 Bartomeu Rossi i Pere Capvern Sant Genis de Vilassar de Dalt 1512-1569 Mestre benet Otger de Lió Església prioral de Sant Pere de…

El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í poder passar-hi la llançadora…

En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…

La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…

Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…

El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…

No és fàcil fer una síntesi nova o singular sobre la implantació i la difusió del cristianisme en el sector de les Hispànies que integra l’actual Catalunya i que va rebre antigament els noms d’ Hispania Citerior o Tarraconense , i més concretament el de conventus juridicus Tarraconensis , perquè la documentació és escassa i sobre una base tan feble ja s’ha dit gairebé tot el que es podia dir La fragilitat d’aquestes síntesis resta palesa en el fet que l’aparició d’uns nous documents, les cartes de Consenci a sant Agustí, descobertes i publicades l’any 1981, han capgirat totalment el concepte…

La pintura neoclàssica La segona meitat del segle XVIII va veure arreu d’Europa el triomf de l’Academicisme Les escoles de Belles Arts substituïren els tallers tradicionals i es professionalitzà l’activitat artística dins un marc rígid i jerarquitzat, el de les acadèmies El model estètic es buscà en el món clàssic grecollatí, amb la influència de teòrics com Winckelmann i el suport de les troballes a les excavacions d’Herculà i Pompeia A partir de l’any 1775, amb la creació de l’Escola de Dibuix per la Junta de Comerç de Barcelona, que seria coneguda popularment com a Escola de Llotja, aquest…

Cap als anys 1435-50 podem afirmar que el llibre mimat català va deixar enrere els seus episodis més creatius i brillants En el moment de transformació que associem a les segones generacions del gòtic internacional i a l’entrada dels millors corrents pictòrics dels Països Baixos, encara val la pena d’assenyalar l’interès més que notable d’un Llibre d’hores relacionat amb el taller de Bernat Martorell Aquest llibre, que mostra l’arribada dels segons temps de l’estil, més que no pas la norma, és l’excepció Es podrien recordar també alguns colleccionistes i…