Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
L’origen d’altres plantes útils
L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…
La morbiditat
Els quatres mapes que es presenten illustren i quantifiquen la distribució de quatre de les principals malalties que afecten la humanitat la sida, la malària, el còlera i la febre groga Les dues primeres, juntament amb la tuberculosi, es troben entre les principals causes de mortalitat al món Són malalties que principalment es donen alhora a les zones tropicals de la Terra la tuberculosi i la sida tenen, a més, caràcter pandèmic El tractament d’aquestes malalties no es redueix exclusivament a una inversió en medicació o en millores sanitàries, sinó que fa necessari transformar les condicions…
La contracepció
L’estancament de la població mundial no forma part de cap dels escenaris previstos en les projeccions de població realitzades pels organismes internacionals, però l’increment en la utilització de mètodes anticonceptius, que ha passat del 10% al 60% entre els anys 1960 i 2000 –com també els efectes devastadors de l’epidèmia de la sida, sobretot a l’Àfrica– han motivat les darreres correccions a la baixa d’aquestes previsions Aquest mapa mostra la prevalença d’ús de mètodes anticonceptius tot diferenciant entre els mètodes tradicionals i els mètodes moderns Els mètodes…
La televisió
Fer qualsevol mapa de la televisió al món és una empresa gairebé impossible a causa de l’acceleració dels canvis que experimenta aquest mitjà de comunicació, tant des del punt de vista tecnològic com des del cultural Recents informes de la UNESCO han posat de manifest que la desregulació del sector de les telecomunicacions, el sorgiment de mercats mundials i la convergència dels mitjans de comunicació, com també els avenços de la tecnologia de la informació, han forçat països de tot el món a fer front a nous desafiaments Cada vegada serà més difícil separar els mitjans electrònics…
Conjunt monetari de la Grassa (Constantí)
Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…
Els infants
Una de les variables més importants per les repercussions que té sobre la dinàmica demogràfica, a part la del sexe, és sobretot la de l’edat Malgrat les deficiències que ofereixen les fonts informatives sobre aquest indicador, es pot constatar l’existència d’importants desigualtats espacials, que en l’àmbit mundial ens permeten la diferenciació entre països vells i països joves En general, als estats del Tercer Món, la població jove menor de 15 anys supera el 35% de la població total, mentre que als països desenvolupats aquesta se situa per sota del 25% El factor que explica les desigualtats…
La ceràmica de l’antiguitat tardana
La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…
La cultura musical i els espectacles escènics altmedievals
Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…
L’escultura monumental i decorativa de l’antiguitat tardana
Introducció Sarcòfag del segle IV amb escenes de la història de Susanna, importat d’un taller romà, encastat al costat nord del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona F Tur L’estudi de l’escultura de la Catalunya de l’antiguitat tardana i d’època de domini polític visigòtic, en totes les seves manifestacions, ens obliga a plantejar de manera global les qüestions que implica la producció artística, les seves condicions, mètodes, aportacions, deutes i evolució El principal problema és, però, el fet que disposem d’escassíssimes restes, que ens ha llegat el pas del temps, i les…
La moneda de l’antiguitat tardana
La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…