Resultats de la cerca

Benoît de Maillet ha estat potser el primer dels autors setcentistes Maupertuis, Diderot, Erasmus Darwin, Buffon, Lacepède que han especulat sobre l’evolució del vivent En aquest fragment, l’autor parteix d’una anatomia comparada amb prou feines esbossada, encara que hi apareix explícitament el recurs a la noció d’homologia entre les ales dels ocells i les aletes dels peixos El reconeixement de la unitat i la plasticitat del vivent és previ i indispensable per a la constitució de la idea de biosfera, perquè va lligat indissolublement a la concepció de les relacions entre vivent i no vivent El…

Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i les d’aquests…

Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…

Galileu, ben al contrari dels filòsofs escolàstics ‘ in libris ’, com els anomena irònicament, que buscaven la veritat en les obres d’Aristòtil més que no pas en l’observació del món que els envoltava, contemplà amb la seva rudimentària ullera els ‘quarts’ o ‘fases’ del planeta Venus Constatà que “els planetes són de natural tenebrosos” i que les fases de Venus són comparables a les de la Lluna La Terra no és sinó un planeta més, al contrari del que afirmen les escriptures ja no hi ha, doncs, a l’univers, llocs privilegiats o de qualitats singulars La física matemàtica i la ciència…

Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas 1474-1566, el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes fins al punt que l’autor anomena…

Per a Lucreci el món és mortal El seu punt de vista materialista sobre el vivent el condueix a evocar-ne l’evolució, ja que considera inversemblant que les espècies hagin “baixat de l’alt cel als camps per una corda d’or” creu que fou la terra qui les engendrà Ara bé, si els individus són mortals, també ho són les espècies I aquest és també el destí de la terra, “mare dels déus” i de l’“ample món” La coherència de Lucreci el porta fins i tot a establir una certa relació entre la fatiga i l’envelliment dels conreadors i de la mateixa Terra “Així també, les muralles que hi ha al voltant de l’…

Vint-i-quatre segles enrere, Aristòtil contemplava ja amb ulls de filòsof allò que avui s’anomena cicle de l’aigua Per què amb ulls de filòsof Perquè per als pensadors del seu temps es tractava de superar les contradiccions en què les concepcions presocràtiques empresonaven el pensament, és a dir, d’explicar alhora les transformacions del món i la seva eternitat La seva reflexió el conduïa així a considerar l’etern moviment de l’aigua —en la mesura que es tracta d’un moviment cíclic— a escala planetària, i alhora la comparava amb un organisme, sotmès, ni que fos per parts, a la maduració i l’…

Per a Parmènides, el món sensible és mera aparença, només per la raó es pot assolir el coneixement de l’ésser u, invariable, immòbil i etern si pogués canviar, voldria dir que té una part de ‘no ser’, cosa incompatible amb el fet que el que no és no pot existir En tot cas, la diversa proporció de dos principis bàsics, la claror que identifica amb el foc i la foscor que identifica amb l’absència de claror, definiria els objectes del món sensible Aquest plantejament, tot i ser segurament hereu del misticisme dels pitagòrics, no deixa de recordar també el pensament taoista xinès, sobretot en els…

Llibre sagrat de jueus i cristians, venerat igualment pels musulmans com un dels seus llibres sants, la Bíblia s’obre amb el llibre del Gènesi, que conté els mites d’origen del poble jueu La tradició jueva i la cristiana primitiva atribueix a Moisès l’autoria del Gènesi, juntament amb la dels altres quatre llibres de la Torà Pentateuc en la tradició cristiana l’exegesi moderna, però, tant jueva com cristiana, ho ha desmentit El llibre és, en realitat, una refosa de mites d’origen i tradicions llegendàries anteriors del poble jueu, que pot ser datada en els segles VI i V aC És remarcable la…

Els temps més remots Fa 120 segles, 12 000 anys enrere, quina devia ser la mirada dels humans sobre el món que els envoltava La darrera glaciació arribava a la seva fi La humanitat entrava en l’era interglacial actual i, a les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, per exemple, on les condicions eren difícils a les boscúries de bedolls, trèmols i pins, tot just començava a desenvolupar-se lentament Hom coneixia i memoritzava els més mínims detalls dels costums, o dels itineraris i els períodes migratoris de les peces de caça més cobejades cabres salvatges, isards, rens i bous mesquers al N,…