Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Miguel de Cervantes: l'edat d'or
Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i les d’aquests…
Flors desaforades
Sir Thomas Stamford Raffles 1781-1826 fundà la moderna Singapur l’any 1819 Sir Raffles era un home de negocis i un polític, però tenia també una gran sensibilitat naturalística Per això no és estrany que ja l’any 1822 dotés la ciutat d’un jardí botànic, que fes cultius experimentals de nou moscada i de clau d’espècia, i que mantingués una sòlida amistat amb Joseph Arnold, metge i naturalista installat a la colònia Arnold i Raffles que també fou governador de Java 1811-15 i de les possessions de la British East India Company a Sumatra 1818-24, fascinats per l’exuberància tropical, feren…
Dipòsit de bronzes del Collet de Sant Antoni
Conjunt de peces que encara es conserven, procedents de la troballa casual de l’any 1897 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas El mes de novembre de l’any 1897, amb motiu dels moviments de terra efectuats en la construcció de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, es va fer una excepcional troballa casual, al lloc anomenat Collet de Sant Antoni Calonge Baix Empordà, concretament prop del mas Cabrera, edifici que ocupa el vell priorat de monges benedictines construït a mitjan segle XIV en aquell indret La troballa va consistir en un lot de bronzes, un total de dinou…
La dinàmica i la variabilitat de l'ecosistema mediterrani
Solell i obac, muntanya amunt El paisatge mediterrani, fins i tot en condicions d’hipotètica virginitat, mostra variacions sensibles segons el relleu Els canvis d’exposició o d’altitud, en efecte, exalten determinats limitadors ecològics que en condicions normals ja actuen sobre la vegetació d’una manera determinant Això fa que la variabilitat paisatgística sigui una constant en el món mediterrani, tan montuós com és Els efectes de l’exposició La variabilitat associada a l’exposició és molt important en el microclima, ja que la radiació solar determina la temperatura i la disponibilitat d’…
Bronzes d’indumentària de la zona nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)
Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…
La recol·lecció de plantes espontànies i la captura d’animals salvatges a les estepes i les praderies
Collir sense plantar Els recursos vegetals de les estepes i les praderies han tingut, i encara tenen, un paper excepcionalment important Quan els colonitzadors nouvinguts, coneixedors de les pràctiques agrícoles, s’establiren a les estepes asiàtiques i a les praderies americanes aportaren la seva pròpia experiència, però en alguns casos també feren seva l’experiència dels aborígens Així, a les estepes siberianes, els colonitzadors provinents del S de Rússia i Ucraïna s’emmotllaren perfectament a la vida dels nous territoris coneixien les plantes medicinals, nutritives i industrials bàsiques,…
Basílica, baptisteri i necròpoli del Bovalar (Seròs)
La basílica Aspecte del cor o presbiteri de la basílica P de Palol Al costat nord del poblat del Bovalar hi ha una basílica amb una estructura i una distribució d’espais litúrgics molt clàssiques dins de la tipologia dels nostres temples del Principat i les Balears És evident que s’hi endevinen algunes modificacions no sempre fàcils de definir que es van efectuar durant els llargs anys que van des del moment fundacional fins a la destrucció pel gran incendi, en una data posterior al regnat d’Àkhila, a partir dels anys 713-720 No és fàcil analitzar aquesta evolució, però hi ha elements…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana de Tarragona
Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts càlids
Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…
L’arquitectura abans del romànic
L’arquitectura preromànica Interior de la nau central de l’església monàstica de Sant Pere de Rodes, bastida al segle X seguint un ambiciós programa constructiu unitari ECSA - F Tur L’arquitectura religiosa des del segle VIII fins al començament del segle XI s’ha d’estudiar en estreta connexió amb el rerefons polític i socioeconòmic del país la recuperació i repoblament dels territoris i l’establiment d’una nova organització social i política En aquest sentit, els estudis històrics basats en la riquíssima documentació conservada d’aquest període constitueixen una base valuosa per al…