Resultats de la cerca

Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia L’…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…

Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una…

Sobre els manuscrits altmedievals hispànics Foli 222 del Beatus de la Seu d’Urgell , amb la representació de Daniel a la fossa dels lleons ECSA - G Llop La cultura literària dins la Península Ibèrica en l’època de domini visigòtic va mantenir una incorporació creixent de la cultura clàssica llatina, sobretot sota l’aportació isidoriana Però aquesta supervivència cultural no sembla haver deixat gaires restes materials dins del món estrictament artístic de la illuminació de manuscrits restes que no van més enllà de la decoració de tipus textual o genèrica, com puguin ser inicials decorades,…

Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de…

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar algunes…

Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…

Introducció Sarcòfag del segle IV amb escenes de la història de Susanna, importat d’un taller romà, encastat al costat nord del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona F Tur L’estudi de l’escultura de la Catalunya de l’antiguitat tardana i d’època de domini polític visigòtic, en totes les seves manifestacions, ens obliga a plantejar de manera global les qüestions que implica la producció artística, les seves condicions, mètodes, aportacions, deutes i evolució El principal problema és, però, el fet que disposem d’escassíssimes restes, que ens ha llegat el pas del temps, i les…

Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades al S del Xúquer,…

La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…