Resultats de la cerca

Taula central, amb la Mare de Déu entronitzada, del retaule dels Goigs de la Mare de Déu de Cabassers Priorat, versemblantment una obra de joventut de Mateu Ortoneda SCRBM – CAymerich Tot i que es coneix l’activitat de Joan Mateu a Tarragona 1383-1414 i que es té notícia d’un retaule encarregat al pintor Nicolau Frecton per a l’església parroquial de la Selva del Camp, pel preu de 60 florins 1383, els dos grans pintors de l’escola tarragonina del primer internacional van ser Ramon de Mur i Mateu Ortoneda Els principals pintors barcelonins d’aquest període també treballaren per a les contrades…

Victòria de sant Miquel sobre Llucifer, del retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, obra del Pseudomestre de Glorieta L’enigmàtica figura de l’anònim Pseudomestre de Glorieta amaga un artista notable, el veritable nom del qual encara es desconeix, que collaborà amb Lluís Borrassà Es conserven molts compartiments del seu retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, ara fragmentat i dispers en diverses colleccions privades Entre aquests compartiments destaca aquesta taula en què es representa la “victòria que sanct Michel archàngel optenc” sobre Llucifer, segons es pot llegir…

La primera notícia d’aquest artista és del 1409, any en què, juntament amb el pintor Francesc Oliva, figura com a testimoni del pagament fet a Joan Mates pel retaule dels Sants Tomàs i Antoni de la catedral de Barcelona, conjunt que deixà inacabat Pere Serra a causa de la seva mort Pere Rovira no apareix de nou fins al 1424 Al llarg d’aquest període Rovira es devia casar amb Isabel Romeu, originària de Tàrrega, i tingué sis fills Joan Pere, Florència, Isabel, Miquel, Elionor i Coloma, dels quals se sap que Florència, morta molt jove 1438, es casà amb Bernat de Requesens, pintor de Vila-rodona…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…

El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…

Taula del naixement de la Mare de Déu, del retaule major de la Catedral Vieja, a Salamanca, realitzat en gran part per Dello Delli, pintor florentí que visqué a Barcelona i que influí en l’estil de Bernat Martorell ECSA – Ampudia Fotografía El període del segon internacional s’inicia i acaba sota el regnat d’Alfons el Magnànim, coronat el 1416 Alfons el Magnànim 1396-1458 fou un dels monarques més brillants de la seva època i va saber adequar les circumstàncies més diverses als seus interessos Primer gaudí d’una infantesa i una primera joventut privilegiades a Castella com a fill primogènit…

L’aristocràcia hispanovisigòtica entre Orient i Occident La noblesa hispanovisigòtica, el grup dirigent de l’extint regne de Toledo, fou la classe social més afectada per la conquesta àrab Perdé el poder polític i militar i el nou estat expropià les propietats del caps de la noblesa morts o fugitius Malgrat tot, trobem nombroses excepcions a aquestes circumstàncies, tant entre les famílies que collaboraren amb els invasors àrabs com entre aquelles que se sotmeteren al seu domini mitjançant pactes El grup que hom ha anomenat “partit vitizià”, els familiars i descendents del monarca que va…

Sant Francesc de Girona El convent de franciscans de Girona era situat al Mercadal, en una extensa zona que avui és ocupada pels edificis del carrer Nou i de l’avinguda de Sant Francesc més propers al riu, i per l’espai de l’actual plaça de Josep Pla Per comunicar-se amb el nucli urbà, aquesta comunitat religiosa va sufragar les obres de construcció d’un pont sobre l’Onyar, que lògicament s’anomenà de Sant Francesc, el qual va ser aterrat a mitjan segle XIX per aixecar-hi l’actual pont de Pedra Girona és l’única ciutat catalana on s’ha pogut demostrar documentalment l’evidència d’una visita…

Sant Marc, un dels set panells de pedra amb profetes i evangelistes que componien una trona feta per Jordi Safont vers 1447-52 Era al pilar de la nau major més proper al presbiteri de la Seu Vella de Lleida, al cantó de l’evangeli Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa A partir de la fi del segle XIV, Lleida obre les portes a mestres forans que afavoriran la coneixença de les modes europees A poc a poc hi arriben mestres, escultors i vitrallers nòrdics, que, juntament amb artífexs autòctons, protagonitzen una revolució de les arts plàstiques És un període de continuïtats i de canvis,…