Resultats de la cerca
Es mostren 1038 resultats
Fragment de sarcòfag amb pans i peixos de Tarragona
Aquest fragment fou trobat a la necròpoli paleocristiana l’any 1927, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P431 És de pedra calcària local “llisós” i fa 0,7 × 0,39 m Es tracta d’un fragment similar a la peça descrita anteriorment, però amb restes d’inscripció a la cartella central R/RV El motiu circular que hi ha entre els peixos s’ha interpretat com un crismó, cosa que fa plantejar el seu caràcter cristià i una datació a la primera meitat del segle IV Bibliografia Serra i Vilaró, 1928, làm LVI-I, pàg 93 Bovini, 1954,…
Sarcòfag amb pastors i orant de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona inferior oriental del costat sud del presbiteri Fa 1,9 × 0,61 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps estrigilats oposats, que formen una màndorla al centre, dins la qual hi ha representada una orant femenina Als extrems del sarcòfag hi ha dues figures de bon pastor que porten a les espatlles un xai, agafat per les potes amb una mà Amb l’altra mà subjecten un gerro Als peus dels bons pastors hi ha un gos que té el cap girat…
Les tribulacions del marquès de Ciutadilla amb els seus vassalls
Camperols, Ade Laborde, 1807-18 BC Després d’una vida dedicada a l’estudi del segle XVIII català, l’historiador francès Pierre Vilar confessava la seva fascinació “per aquell número del ‘Diario de Barcelona’, datat el 31 de gener de 1793, on un jurista ‘expert en la branca de la capbrevación’ s’ofereix als ‘Senyors alodials, delmers, etc’ per recensar i ‘renovar’ els títols de reconeixement dels seus ‘drets feudals’ Les paraules són aquestes, deu dies després de l’execució, a París, del rei Lluís XVI” No era un testimoni aïllat L’advocat Jaume Tos i Urgellès ja havia publicat el 1784 un…
Sarcòfag amb figures del difunt i de la tardor, de Barcelona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’…
Fragments amb l’escena de Daniel i la serp, de Tarragona
Diversos fragments de sarcòfags de Tarragona Al centre, fragments A i B del sarcòfag amb escenes de Daniel i la serp Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments de sarcòfags que van ser trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-27 actualment es conserven al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb els núms d’inv P 465 A, P 466 B i P 433 C, respectivament Les peces són de marbre blanc i fan, la primera, 0,15 × 0,085 m la segona 0,22 × 0,12 × 0,12 m, i la…
Fragment amb apòstol i inscripció al dors referent a B. d’Olzinelles
Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de…
Fragment amb l’escena de la curació de l’hemorroïsa, de Tarragona
Identificat erròniament com una de les peces del catàleg de B Hernández i Sanahuja, en realitat se’n desconeix el lloc i la data del descobriment Cap al 1940 ingressà al Museu Paleocristià, ara Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona reserva, núm d’inv P 658 És una peça de marbre blanc que fa 0,2 × 0,39 m i la profunditat varia de 0,04 a 0,09 m Es podria datar entre els anys 370 i 400 Aquest fragment de sarcòfag és d’estil semblant a la peça anterior, però es troba en un estat de conservació molt més precari L’única escena que mostra és la curació de l’hemorroïsa, fet que ha portat a…
Sarcòfag amb escenes de la història de Susanna de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona superior occidental del costat nord del presbiteri Fa 2,08 × 0,56 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diverses escenes de la història de Susanna Daniel, 13, ordenades de dreta a esquerra A l’extrem dret veiem Susanna amb un còdex a la mà al jardí de casa seva entre dos arbres, amb una tela o parapetasma de fons, espiada per dos vells A continuació, amb una notable arquitectura de…
Sarcòfag amb Crist sobre el lleó i el drac de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça és documentada des de sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona Es troba encastada a la zona superior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,21 × 0,48 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diversos episodis bíblics i una orant al centre D’esquerra a dreta i fins a arribar a l’orant, es pot veure el miracle de sant Pere a la presó, en què fa brollar aigua de la roca, la curació del paralític, la multiplicació dels pans i els peixos i la curació del cec de naixement A la dreta de l’orant hi ha l’escena poc freqüent…
Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…