Resultats de la cerca

Ferran Casablancas i Planell Retrat de Ferran Casablancas i Planell AHS Ferran Casablancas i Planell va néixer a Sabadell el dia 28 d’octubre de 1874 en el si d’una família de petits empresaris de la indústria tèxtil llanera, dedicats als acabats i a la filatura de carda Era el petit de tres germans i l’únic noi Va anar a diferents escoles de la ciutat, però només fins als 14 anys A aquesta edat va començar a treballar d’aprenent en l’empresa del seu pare, en la qual va passar per totes les seccions La seva infància i la primera adolescència van estar directament associades al Vapor de la O…

Gravat dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima vers el 1882 ECSA L’estrena de la fàbrica Bonaplata, el 1833, el primer viatge del vaixell El Balear, el 1834, i la inauguració del ferrocarril de Mataró, el 1848, simbolitzen l’inici de l’era del vapor a Catalunya La nova energia va renovar les velles indústries i en va crear de noves La metallomecànica ha estat la més rellevant de les darreres A més d’aplicar-se a la producció de maquinària diversa i altres articles de metall, alguna empresa s’ha atrevit amb els motors mateixos Destaca entre totes La Maquinista Terrestre…

Al final del segle XVIII i principi del XIX, un conjunt de grans innovacions tecnològiques transformà de forma radical les condicions de la producció i el sistema de vida a la Gran Bretanya i a bona part de l’Europa occidental Es tractava, sobretot, d’un seguit d’innovacions tecnològiques en l’àmbit de la indústria tèxtil i també de la mecànica i de la química Algunes regions europees van mostrar, des de bon començament, una atenció extrema als canvis que tenien lloc a Anglaterra i en altres punts del continent Catalunya va figurar molt destacadament entre aquestes regions atentes a…

Ramon Casanova i Danés amb l’estatoreactor mNACTEC La contribució més important a la tecnologia aeronàutica realitzada per un català ha estat sens dubte l’estatoreactor construït per Ramon Casanova i Danés Va patentar l’invent el 1917, però la seva importància no va ser reconeguda fins mig segle després, quan es comprovà que el seu reactor era molt similar al que havien utilitzat els alemanys per a construir la bomba V-1 Aquest fet va ser corroborat pel mateix inventor, que assegurà que els alemanys s’havien inspirat en la seva patent, ja que les dimensions i els elements que componien la…

El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…

Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…

Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que de moment només s’ha pogut reconèixer indirectament per vestigis gairebé…

L’aristocràcia hispanovisigòtica entre Orient i Occident La noblesa hispanovisigòtica, el grup dirigent de l’extint regne de Toledo, fou la classe social més afectada per la conquesta àrab Perdé el poder polític i militar i el nou estat expropià les propietats del caps de la noblesa morts o fugitius Malgrat tot, trobem nombroses excepcions a aquestes circumstàncies, tant entre les famílies que collaboraren amb els invasors àrabs com entre aquelles que se sotmeteren al seu domini mitjançant pactes El grup que hom ha anomenat “partit vitizià”, els familiars i descendents del monarca que va…

Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…

Dibuix de la fàbrica Cros a Badalona ECSA La industria química moderna ha nascut, a Europa, com una seqüella de la plètora tèxtil del segle XVIII L’augment de la població i de la renda per càpita anaren acompanyades, en aquella centúria, d’una renovada esplendor dels teixits tradicionals –de llana, lli i seda– i de l’adopció d’un teixit nou –el de cotó– cridat a eclipsar ben aviat els seus predecessors Un dels problemes d’aquella indústria tèxtil consistia en els costos en temps i en diners generats pel blanqueig, l’operació destinada a deslliurar el fil o la tela de les matèries grasses o…