Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Basílica de Santa Margarida d’Empúries (l’Escala)
Planta de l’església amb la piscina baptismal al centre de la nau Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries /Universitat de Girona L’església de Santa Margarida d’Empúries es troba situada a l’extrem sud-occidental del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà, al costat de la carretera que condueix a Sant Martí des de la carretera Viladamat-l’Escala, fora doncs dels nuclis urbans històrics d’Empúries i molt a prop de l’església de Santa Magdalena Com aquesta, Santa Margarida forma part dels diferents assentaments suburbans que es van articular al voltant de la ciutat antiga tardana i altmedieval…
Fragment de sarcòfag de Badalona
Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels…
Vil·la de Barrugat (Tortosa)
Detall del mosaic que recobria el paviment de l’hipocaust de la villa M Genera La partida de Barrugat es troba al barri de Bítem, dintre del terme de Tortosa, a la banda esquerra de l’Ebre, uns 6 km al N de la ciutat Tot i que ja l’any 1931 l’ariuitecte J Abril i Guanyabens, en la seva publicació Un capítol de la meva actuació a Tortosa , es referia a la descoberta de restes arqueològiques amb l’aparició de mosaics, arran de la construcció del canal del marge esquerre de l’Ebre al començament d’aquest segle, les primeres intervencions arqueològiques en aquest paratge es van dur a terme a l’…
Necròpoli de la vil·la dels Munts (Altafulla)
Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert recentment en aquesta important villa propera a Altafulla J Todó Al final de l’any 1997 es va localitzar una necròpoli de l’antiguitat tardana a la villa romana dels Munts Altafulla, Tarragonès En ser una descoberta tan recent, no se’n tenen les dades definitives, ja que manquen encara els resultats de les proves analítiques Per tant, el text que segueix és només una descripció d’aquesta important troballa El cementiri s’estén pel vessant occidental del turó sobre el qual s’assenta la villa, a només 100 m del centre del jaciment L’àrea…
Objectes artístics i d’importació abans del romànic
Pel que fa a la importació d’objectes artístics a Catalunya anteriors al romànic, només se’n coneixen i se’n poden tractar pocs i, per tant, les conclusions són molt escasses Dels segles que van des del final de la romanitat fins a la constitució de l’estil romànic, disposem —a Catalunya— d’un contingent d’objectes artístics molt escadusser, fins i tol si hi incloem les produccions locals Tant és així que per algunes tècniques hem de concloure que només s’han conservat obres d’importació, bé per falta de manufactures autòctones, bé perquè aquestes eren rudimentàries, i els exemplars rics,…
Sarcòfag dels apòstols (Tarragona)
Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça…
Fortificacions de les Cluses (Vallespir)
Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…
Via, vil·la i basílica del Parc Central (Tarragona)
Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…
Poblat del Bovalar (Seròs)
Planta d’aquest important assentament, amb indicació dels indrets on es van localitzar sepultures, sitges, monedes i objectes de bronze P de Palol Aquest poblat és situat a Seròs Segrià, a 23 km de Lleida, sobre el marge dret del Segre, a 120 m sobre el nivell del riu, poc abans que hi desemboqui el Cinca És un poblat de temps visigòtics tardans, dels segles VII i VIII, construït al costat d’un temple de planta basilical, de 26 per 12 m, envoltat d’una necròpoli El que es conserva del conjunt fa 60 m N-S per 40 m E-W L’indret del Bovalar fou cap de pont durant la Guerra Civil Espanyola i per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina