Planta de l’església amb la piscina baptismal al centre de la nau.
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries /Universitat de Girona
L’església de Santa Margarida d’Empúries es troba situada a l’extrem sud-occidental del turó d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà), al costat de la carretera que condueix a Sant Martí des de la carretera Viladamat-l’Escala, fora doncs dels nuclis urbans històrics d’Empúries i molt a prop de l’església de Santa Magdalena. Com aquesta, Santa Margarida forma part dels diferents assentaments suburbans que es van articular al voltant de la ciutat antiga tardana i altmedieval d’Empúries.
Les restes d’aquesta església van restar sempre visibles, i van ser objecte d’excavacions arqueològiques per part de M. Almagro i P. de Palol l’any 1957, els quals van datar al final del segle X el petit edifici de culte conservat, que presentava un absis de ferradura cobert amb volta i una aula rectangular. Van determinar també que l’església havia estat construïda damunt d’unes estructures anteriors, entre les quals cal destacar una piscina quadrangular, possiblement pertanyent a un baptisteri del segle VI. Actualment, un projecte de recerca dut a terme pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i la Universitat de Girona ha permès establir l’evolució arquitectònica de l’edifici, malgrat que encara és aviat per a determinar la seva relació amb les impressionants i complexes estructures detectades a través de la fotografia aèria en el subsòl dels terrenys que s’estenen al N i a occident de Santa Margarida.
La primera fase d’ocupació del sector correspon a la seva utilització com a zona de necròpoli en un moment indeterminat entre el segle IV i el segle V. Per sota del paviment de la nau de l’església han aparegut evidències que permeten afirmar l’existència d’una tomba d’inhumació amb llosa de pedra i coberta amb mosaic, que es podria relacionar amb les laudae musives documentades a la necròpoli del Francolí de Tarragona, de clara influència nord-africana. Es tractaria de la mateixa necròpoli d’inhumació romana tardana documentada des d’antic en aquest sector d’Empúries (necròpoli Estruch).
Per damunt de la necròpoli es bastí un edifici baptismal en una època indeterminada, però que cal situar entre els segles V i VI. D’aquest edifici, de dimensions desconegudes, s’ha conservat la piscina baptismal, d’estructura quadrangular (2, 46 × 2, 46 m) i amb planta de creu grega, la fondària de la qual i la seva distribució interna no es coneix perquè va ser obliterada en una fase posterior. La piscina, internament i externament, devia estar revestida per plaques de marbre i coberta per un cimbori. Com demostren els paviments d’opus signinum conservats a l’exterior, la piscina devia formar part d’un edifici de grans dimensions que s’estén fora dels murs conservats de l’església actual. Fins i tot, a orient s’han conservat els graons d’una escala d’accés a la piscina que devien conduir a un àmbit del baptisteri construït en una cota superior. La relació d’aquest edifici amb el complex arquitectònic que l’envolta, descobert gràcies a una fotografia aèria, és problemàtica i admet diverses interpretacions (estructures episcopals del bisbat romà tardà d’Empúries?, edificacions relacionades amb les comunitats monàstiques documentades per a aquest període?, o simplement estructures de culte cristià d’una gran vil·la suburbana?).
Tot i això, després d’una reforma de l’edifici baptismal detectada pel farciment de la piscina i la seva substitució per una pica baptismal, s’observa una transformació radical de l’ús de la construcció. En un moment indeterminat, però que segurament s’ha de situar ja després de l’ocupació musulmana (en època carolíngia o ja dins dels primers anys d’existència del comtat català d’Empúries), el baptisteri és transformat en una església de culte. Es tracta d’un temple de planta rectangular amb una sola nau, de 5, 20 m d’amplada, i amb una longitud molt més gran que la conservada actualment, de la qual malauradament no es podrà documentar la planta fins que les excavacions arqueològiques no avancin. Sobre aquesta nau es produïren una sèrie de reformes al segle X, les quals van proporcionar la imatge actual. En aquest mateix segle es bastí l’absis a llevant de la nau i es tancà l’accés a l’edifici amb un nou mur de façana. Les estructures conservades permeten una anàlisi arquitectònica acurada del moment, com ara la curiosa planta de ferradura de l’absis o la seva coberta amb volta. Aquesta estructura de l’església del segle X, amb algunes petites intervencions i reformes posteriors, perdurarà gairebé intacta fins al segle XVIII, moment en què s’abandona com a edifici de culte.
Bibliografia
- Almagro, 1955b; Almagro-Palol, 1962, 20. pàgs. 27-41; Ainaud. 1982, pàgs. 347-349; Nolla i altres, 19936, pàgs. 225-241.