Resultats de la cerca

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’…

Planta de l’església amb les diferents ampliacions i la necròpoli que l’envoltava P de Palol i LI Esteva A la urbanització Serra Sol Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà es localitzà un temple d’una nau amb absis rectangular adossat Excavat des del 1962, se n’ha estudiat la part del santuari o capçalera, i s’ha identificat, en la darrera modificació, comles restes d’un petit temple funerari d’època paleocristiana o visigòtica, que resta inclòs dins la capçalera d’una església preromànica L’antiga capçalera té tres modificacions successives fins arribar a la darrera estructura medieval Al fons,…

Detall del presbiteri de l’església F Tuset La validesa estructural dels ambients litúrgics del tipus de la basílica del Bovalar feu adaptar com a basílica —amb el mateix esquema— una part de la villa tardana coneguda amb el nom de villa Fortunatus, pel nom d’un dels seus propietaris, segurament del segle IV Aquesta villa és situada prop de la ciutat de Fraga, al Baix Cinca Planta de la basílica amb el baptisteri als peus F Tuset Les noves excavacions han canviat totalment la descripció del temple que vam donar basant-nos en la publicació de J de C Serra i Ràfols 1943, que també seguia J…

La Fonollera Torroella de Montgrí, Baix Empordà és un jaciment situat dalt d’un turó a només 800 m del mar i envoltat per la plana del baix Ter Les diferents campanyes d’excavació han posat al descobert un important jaciment que conté quatre nivells d’ocupació humana una primera fase corresponent al període del bronze mitjà recent abans del 1100 aC, una segona fase situada al bronze final 1100-900 aC, un tercer moment d’època romana republicana 200-30 aC i finalment un darrer moment d’època romana tardana segles IV i V, del qual es conserven molt poques restes Probablement a…

Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…

Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que de moment només s’ha pogut reconèixer indirectament per vestigis gairebé sempre…

Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que hi hagi dins…

Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert recentment en aquesta important villa propera a Altafulla J Todó Al final de l’any 1997 es va localitzar una necròpoli de l’antiguitat tardana a la villa romana dels Munts Altafulla, Tarragonès En ser una descoberta tan recent, no se’n tenen les dades definitives, ja que manquen encara els resultats de les proves analítiques Per tant, el text que segueix és només una descripció d’aquesta important troballa El cementiri s’estén pel vessant occidental del turó sobre el qual s’assenta la villa, a només 100 m del centre del jaciment L’àrea…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…

La basílica Aspecte del cor o presbiteri de la basílica P de Palol Al costat nord del poblat del Bovalar hi ha una basílica amb una estructura i una distribució d’espais litúrgics molt clàssiques dins de la tipologia dels nostres temples del Principat i les Balears És evident que s’hi endevinen algunes modificacions no sempre fàcils de definir que es van efectuar durant els llargs anys que van des del moment fundacional fins a la destrucció pel gran incendi, en una data posterior al regnat d’Àkhila, a partir dels anys 713-720 No és fàcil analitzar aquesta evolució, però hi ha elements…