Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Arqueologia funerària de Roses
Al jaciment de la Ciutadella de Roses Alt Empordà s’han descobert diversos conjunts funeraris En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938 Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hellenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment * , han permès concretar una segona àrea funerària a les immediacions del port…
Fragment de sarcòfag de Sant Joan Sescloses
Fragment de sarcòfag encastat fins l’any 1969 al parament extern del mur meridional del temple de Sant Joan Sescloses Museu d’Art de Girona Es tracta d’un fragment de sarcòfag que fins el 1969 era encastat al parament extern del mur meridional de l’església de Sant Joan Sescloses D’aquest emplaçament, fou traslladat, primer, al Museu Arqueològic de Girona, i després al Museu d’Art de Girona, on consta amb el núm d’inventari 131502 És una peça de marbre blanc que fa 0,305 × 0,37 × 0,07 m És datable vers els anys 310-320 El fragment presenta un doble fris al superior, hi ha la representació d’…
El marc històric (segles III-VII)
El territori que amb el pas dels temps ha constituït els Països Catalans va viure, des de la segona meitat del segle III, les transformacions, sovint molt profundes, de la societat romana imperial, que portarien, inevitablement, a la creació de noves formes de vida i nous plantejaments històrics, diferents dels que s’havien desenvolupat durant els segles de l’Imperi, anomenats de pau romana Uns territoris com els catalans, situats entre Hispània i la Gàllia romana, ben comunicats per mar amb la Península Itàlicai amb les províncies de l’Àfrica occidental, evidentment ocupaven el millor …
Sarcòfag dit de sant Feliu (Girona)
Sarcòfag de Sant Feliu de Girona amb la representació a la part central de l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos F Tur Aquesta peça de marbre blanc fou traslladada a l’abril del 1607 del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona a la part alta de la pilastra sud-oriental del mateix temple, en la cara que mira cap a l’altar major Al juliol del 1799 passà a l’altar major i, finalment, a l’octubre del 1943 es va traslladar al mur nord del presbiteri És encastat exactament a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,2 × 0,58 m i caldria datar-lo vers els…
Basílica de Tortosa
Basament de l’absis de la suposada basílica en el moment de la seva descoberta l’any 1988 JVM Arbeloa Entre els anys 1986 i 1988, en el decurs d’una excavació d’urgència efectuada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, van aparèixer les restes d’una construcció que s’ha relacionat amb una basílica paleocristiana, datable entre els segles IV i V pel context funerari en què es troba situada A l’entorn de la construcció es va trobar un conjunt d’inhumacions fetes en fossa, en caixa de fusta —documentades pels claus de ferro— i també en àmfora tipus Keay IV i XIX, que emmarquen la cronologia entre…
Ciutat de Roses
Vista general de les cases excavades de la vila medieval, amb el temple romànic de Santa Maria al fons ECSA - M Casanovas D’ençà del 1916, any en què els arqueòlegs començaren a dirigir la seva atenció vers el solar de la Ciutadella de Roses, tot iniciant la recerca de la colònia grega de Rhode , la investigació al jaci-ment ha demostrat la seva riquesa arqueològica, i també la múltiple ocupació humana que s’ha succeït en el lloc de manera quasi ininterrompuda al llarg de vint-icinc segles Els primers anys de recerca es limitaren exclusivament a localitzar la fundació ròdia que, segons s’…
Hàbitat rural del Morer (Sant Pol de Mar)
Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI E Gurri El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar Maresme, a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment Aquest fet no és casual En època d’August s’hi construí un centre productor de vi aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània El jaciment té…
Poblat de Vilaclara (Castellfollit del Boix)
Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències cobertes a la part…
Arqueologia funerària a la vall baixa de l’Ebre
Vista parcial d’un àmbit de la villa de Barrugat Bítem, Tortosa, en un angle del qual hi ha un enterrament en àmfora del segle IV que contenia les despulles d’un nounat M Genera A les comarques de l’Ebre català, l’antiguitat tardana esdevé un període històric molt mal conegut i més en els aspectes relacionats amb el món de la mort Han arribat fins els nostres dies escassos testimonis arqueològics i, a més, hi ha comarques sense cap vestigi funerari Així, a la Terra Alta només coneixem dos indrets amb indicis que el poblament perdurà fins aquest moment —els Corralets, a Caseres, i la Penya del…
Mosaics de la vil·la de Paretdelgada (Selva del Camp)
Planta del santuari marià de Paretdelgada, amb la indicació dels sectors on el 1935 es localitzaren mosaics J Guitert La villa baiximperial de Paretdelgada es troba a l’emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, a 4 km al NE del poble de la Selva del Camp Baix Camp, i a poca distància del marge dret d’un afluent del Francolí El seu nom deriva del topònim llatí Parietes Graciles , del qual es coneixen amplis testimonis documentals des del segle XII fins al XVII És força coherent creure que el topònim fa referència directa a les parets pintades de la villa La troballa el 1935 de…