Resultats de la cerca

Catalunya conserva un notable conjunt de sarcòfags esculpits d’època paleocristiana, alguns en molt bon estat de conservació i altres de fragmentats, la major part dels quals es guarden actualment en diverses entitats museístiques En els articles següents presentem un inventari d’aquestes peces d’escultura funerària, aportant, quan és possible, la data del descobriment i el lloc on foren localitzades, l’indret on es conseven, el material amb què foren fetes, les mides, la datació i una petita anàlisi o estudi de cadascuna d’elles acompanyat, en cada cas, de la bibliografia específica

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona - A Saludes Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1923-25, i ingressaren al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, on porten el núm d’inv P 426 Són fragments de marbre blanc que fan 0,22 i 0,14 m A, i 0,105 × 0,137 m B Es poden datar a la primera meitat del segle IV Es tracta de fragments de coberta de sarcòfag, amb una…

Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI E Gurri El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar Maresme, a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment Aquest fet no és casual En època d’August s’hi construí un centre productor de vi aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània El jaciment té…

Planta del sector nord de la villa, destruïda en part per l’obertura d’una carretera moderna Arqueociència SL El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés Rajadell, Bages, completament migpartit per l’Eix Transversal de Catalunya, està assentat sobre restes ibèriques És format per una villa romana i un assentament altmedieval En el seu moment, la carretera N-141b va trencar en dues parts les restes arqueològiques, les quals, sens dubte, oferien una continuïtat estructural A la part baixa s’han localitzat restes d’època ibèrica sitges, construccions de caràcter industrial d’època…

Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…

Basament de la capçalera de la basílica d’època visigòtica, integrada dins la nau de l’església romànica posterior ECSA - F Tur El complex cristià construït sobre l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco és un dels monuments més excepcionals de l’antiguitat tardana d’Hispània La importància d’aquest conjunt rau en el fet que no solament podem considerar l’església erigida sobre el lloc on van patir martiri els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, sinó que inclou, també, les ruïnes de l’edifici d’espectacles, que, desafectat de la seva funció primigènia, passà a formar part de tot el…

Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d…

Detall del paviment de mosaic de l’edifici que havia estat situat davant l’actual església de Santa Maria ECSA - F Bedmar A mitjan segle V el bisbe de Barcelona Nundinari divideix la seva diòcesi i crea el bisbat d’Ègara, i nomena Ireneu bisbe La relació d’altres bisbes egarencs la coneixem a través dels concilis en què eren presents Entre els bisbes d’Ègara destaca Nebridi 516-540, germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià de València i de sant Elpici d’Osca L’últim bisbe conegut és Joan, entre els anys 683 i 693 Cal destacar la data del 13 de gener de l’any 615, quan,…

Introducció Mapa amb indicació dels indrets de Catalunya on s’han localitzat làpides funeràries A Chavarria La major part d’inscripcions funeràries d’època tardana trobades a Catalunya provenen de la província de Tarragona i, molt especialment, de les excavacions realitzades durant els anys vint a la necròpoli paleocristiana de Tàrraco, on s’han pogut documentar més d’un centenar d’epitafis El nombre d’inscripcions de caràcter funerari trobades en altres comarques catalanes és molt inferior, i es redueix a cinc peces de les comarques de Barcelona IRC I, 6 IRC I, 13 IRC I, 14 IRC I, 123 IRC I…

Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular que fa 3,35…