Resultats de la cerca

Aquests dos fragments van ser descoberts a Barcelona entre els anys 1953-54 a les excavacions del carrer dels Comtes i tot seguit van ingressar al Museu d’Història de la Ciutat números d’inv A 11 572 reserva i B 3 275 El primer fragment A fa 0,28 × 0,24 × 0,09 m i el segon B 0,445 × 0,174 × 0,04 m Són de marbre blanc i es daten cap als anys 315-335 El fragment A correspon a un frontal i el B a una tapa El primer mostra parcialment restes de dos personatges, una orant i un dels seus acompanyants, que l’agafa L’altre fragment presenta parcialment una Epifania, amb la Verge Maria…

Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…

Aquesta peça és documentada des de sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona Es troba encastada a la zona superior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,21 × 0,48 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diversos episodis bíblics i una orant al centre D’esquerra a dreta i fins a arribar a l’orant, es pot veure el miracle de sant Pere a la presó, en què fa brollar aigua de la roca, la curació del paralític, la multiplicació dels pans i els peixos i la curació del cec de naixement A la dreta de l’orant hi ha l’escena poc freqüent…

Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un…

Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…

Entre el mes de novembre del 1995 i la tardor del 1996 es dugueren a terme al jaciment de la villa dels Munts Altafulla, Tarragonès un seguit d’intervencions arqueològiques, a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Els treballs foren dirigits per E Ramon, F Tarrats i JM Macias En el decurs d’aquestes excavacions, a la zona central de la villa, hom localitzà, a la porta de comunicació entre dues estances, un tresoret Es van trobar les restes molt malmeses d’un individu adult esteses sobre el paviment existent entre les esmentades estances, en una postura…

Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només…

Planta d’aquest cementiri de l’antiguitat tardana situat al suburbi de Tàrraco, el més important d’aquest període conservat a Catalunya MD del Amo Aquesta important necròpoli —excavada els anys vint i trenta per J Serra i Vilaró— és situada al costat del riu Francolí Tulcis , a Tarragona, sobre restes de construccions anteriors que es remunten al segle I aC Es tracta d’unes sitges A situades a la zona nord-est, al voltant de les quals es van trobar restes de ceràmica de vernís negre i de l’ibèric tardà Després, i a la mateixa àrea, apareix un carrer romà que devia formar part de les vies…

Plànol del petit conjunt de l’antiga paleàpoli i de les zones d’enterrament de la gran necròpoli de l’antiguitat tardana de la neàpoli, separades pel port Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries / JM Nolla i J Sagrera Sant Martí d’Empúries, el primer assentament fundacional de la colònia grega d’Empòrion la paleàpoli, constitueix dins de la topografia emporitana l’únic dels diferents nuclis urbans d’Empúries que presenta una continuïtat d’habitació des de l’època del bronze final fins a l’actualitat, com han demostrat les recents excavacions efectuades en el seu subsòl Un cop abandonades al…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…