Resultats de la cerca

Proposta de restitució de la planta de la villa L Marí i V Revilla La villa del Romeral és situada a la partida del mateix nom, a Albesa la Noguera, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, damunt de la primera terrassa alluvial del riu, a uns 2 km aigües amunt d’Albesa i a uns 12 km de Lleida La seva situació li atorga una vista privilegiada sobre la zona, ja que la terrassa se situa uns 12 m sobre el llit del riu Des d’aquest lloc, el terreny s’eleva lentament en direcció nord-oest Les primeres notícies sobre l’existència d’un establiment rural romà són d’octubre del 1961, quan es…

Aspecte dels vestigis de l’església des de migdia JM Nolla L’any 1965, com a conseqüència de la troballa de tombes romanes tardanes efectuada durant unes prospeccions, s’iniciaren unes campanyes d’excavacions al costat nord del mas Castell Porqueres, Pla de l’Estany, una gran masia d’origen antic a molt poca distància, cap a ponent, de l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica molt ben conservada que va ser consagrada el 1182 Els treballs, dispersos i caòtics, duraren, amb més o menys intensitat, fins el 1970 i no han estat mai objecte d’una publicació científica i…

Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…

L’inventari següent inclou un seguit de peces d’escultura arquitectònica de procedència diversa, sovint desconeguda Destaca el conjunt de capitells conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona Capitell MHCB, núm d'inv 9889 Aquest capitell pertany al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb el núm d’inv 9889 Actualment és al Dipòsit Municipal Es tracta d’una peça trobada a Barcelona El capitell, de pedra calcària i del tipus corintitzant, es troba en molt mal estat i sembla que la base fou rebaixada per tal que encaixés amb una altra peça Fa 50 cm d’alçària i 46 × 46 cm l…

Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti…

Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…

La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…

Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu…

Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…