Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
De l’oralitat a l’escriptura
Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…
La llengua dels infants
C’est oublier l’immense domaine de la littérature de voie orale qui, pendant des siècles, est malgré tout parvenu à satisfaire les besoins d’art, d’éducation et de rêve d’une enfance qui dans sa grande majorité ne savait pas lire ou n’était pas destinée à apprendre a lire Marc Soriano Vida i paraules Aquells que pronunciaren en el passat i aquells que avui tornen a pronunciar les paraules que quotidianament es fan servir, tant si arriben des de la nit del temps com si es desprenen de l’actualitat més pròxima, tant si han sorgit en un barri perifèric d’una gran ciutat, en un poble perdut entre…
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…
Els camins, els viatges i els transports
Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…
Els oficis artesans
Homes d’ofici Figures d’un temps que no deixem de viure, necessari a cada tombant del dia perquè tinguin sentit, davant dels nostres ulls, entre les nostres mans, els gestos i les coses, les paraules i el pa … Hi penso amb veneració M’afiguro la gratitud perquè m’allunyi de l’enveja rancuniosa Jordi Sarsanedas La producció predominantment manual és una de les característiques que defineixen un producte artesà, com aquestes culleres i forquilles de fusta d’un culleraire de Tortellà, i que fa que cada peça sigui única Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - Jordi Olavarrieta Els anys…
L’espai i l’escenografia
Festa i espai públic La festa és una ocasió única per a apropiar-se de l’espai públic i convertir-lo en un lloc on celebrar actes oberts a tothom A la fotografia, la plaça de Sant Pere, de Berga, durant la Patum Montse Catalán Parlar de festa implica fer referència a un cert àmbit d’allò que es coincideix a denominar cultura popular De totes les definicions possibles, la més inqüestionable és la que entén que la cultura popular és essencialment la que assigna un paper central a l’espai públic i a personatges humans que han passat de ser vianants que utilitzen aquest espai tan sols amb…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
La meteorologia
L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…
El mas
El mas, unitat d’explotació El mas, explotació agrària de caràcter familiar, s’originà a l’alta edat mitjana, a la Catalunya oriental A la fotografia, la masia de Sant Ponç, a Montclar Fototeca - Montse Catalán Un mas és un model d’explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp, les seves dependències i el conjunt de terres de cultiu, forestals i de pastura que té adscrites És alhora unitat de producció, de consum i d’habitació En termes generals, se sol afirmar que el mas –a diferència d’altres formes d’organitzar socialment l’espai agrari com són el cortijo andalús o la…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…