Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Enric Llopis i la Companyia Anònima de Productes Químics
Marques de la casa Fills de J Vidal i Ribas La Companyia de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, liderades per la casa Fills de J Vidal i Ribas, uns coneguts comerciants de drogues i productes químics Un dels primers fabricants d’àcids catalans i, concretament, del famós àcid sulfúric, va ser l’empresa Llopis, Vallès i Companyia dirigida per Enric Llopis i Serra, en una fàbrica installada al poble de les Corts el 1846 Ho afirma el farmacèutic Ronquillo vol I, pàg 69 i ho confirmarà la seva presència en l’exposició industrial de Madrid del 1851…
Els Brusi i el “Diari de Barcelona”
Antoni Brusi i Mirabent, introductor de la litografia La família Brusi Antoni Brusi i Mirabent 1780-1821 fou un impressor barceloní que es convertirà en editor d’un diari, sense abandonar mai el seu caràcter de tècnic de les arts gràfiques La política o, més aviat, els esdeveniments polítics afectaren la carrera professional i el futur d’Antoni Brusi El 1808 esclatà la guerra contra les tropes napoleòniques, que a Catalunya s’anomena la guerra del Francès, i Barcelona quedà sota el control de les tropes ocupants, mentre els resistents campaven d’una ciutat a l’altra L’impressor Antoni Brusi…
Les rondalles de paper
Rondalles per a explicar i rondalles per a llegir A Martorell, pedagog, amb el Grup Escolar de Sarrià el 1938 dirigint una sessió de lectura a l’aire lliure Associació de Mestres Rosa Sensat/Fons Artur Martorell Les rondalles, durant temps i temps transmeses de forma oral, van arribar al paper amb la difusió de la impremta i la feina dels recopiladors Els canvis ocorreguts amb l’inici de la societat industrial van fer possible que la cultura que es transmetia oralment de generació en generació es recollís en forma escrita Aquest fet va suposar grans canvis en la comunicació que afectaren…
La Companyia General del Suro, SA
Manuel Pereña, quatre bancs i Francesc Cambó Manuel Pereña i Salvatella era un català establert a Brusselles, interessat en el negoci surer Fou el creador i el principal accionista de la Compagnie Commerciale et Industrielle du Liège CIL, que farà una tasca d’integració d’una gran quantitat d’empreses sureres europees aprofitant la situació de crisi del sector El 1929, Manuel Pereña projectà crear a Madrid La Industrial Corchera Ibérica SA, amb un capital de 15 milions de pessetes, aportant les filials de CIL a Espanya Entre aquestes empreses n’hi havia tres de catalanes La Suberina, SA i La…
La indústria alimentària
Avui dia, gairebé no hi ha productes alimentaris que arribin a la nostra boca sense haver passat prèviament per una fase industrial La llet forma part de la indústria làctia, la carn ha estat preparada en escorxadors, l’aigua ens arriba sovint embotellada Etiqueta d'una fàbrica barcelonina de pa i pastes de sopa Fàbrica de farines de Cervera en una postal de començament de segle L’envasament és una operació mecanitzada que afecta tots els productes alimentaris que ens arriben naturals Les fruites i les hortalisses acostumen a haver passat una temporada en frigorífics, la indústria del fred A…
La comunitat
La comunitat local La comunitat es pot definir com un assentament més o menys reduït de persones de caràcter homogeni que es relacionen entre si i comparteixen un mateix espai geogràfic És una unitat autosuficient que conté tots els serveis gràcies al desenvolupament de la xarxa social, cultural i política entre els seus habitants Pel que fa a l’organització moral i ètica, crea les mesures per a regular-se a partir d’un sistema legislatiu que és adoptat per tots els seus membres Aquestes mesures adoptades –no sempre de comú acord– poden comportar tensions i dissidència, ja que en algunes…
L’associacionisme
El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…
Macià Vila i la Fabril Cotonera de Reus
Macià Vila i Mateu, l'amic del general Prim Macià Vila i Mateu Macià Vila i Mateu , 1966 Macià Vila i Mateu encapçalà l’empresa Macià Vila, Subirà i Companyia, antecedent directe de La Fabril Cotonera de Reus constituïda el 1852 Macià Vila 1811-65 nasqué a Igualada Era el segon de nou germans en una família de petits industrials de la llana, paraires Seguint la tradició catalana, l’hereu continuà l’ofici del pare i els cabalers s’escamparen per a guanyar-se la vida El 1823, quan tenia dotze anys, Macià Vila deixà Igualada i s’installà a Reus, una de les primeres ciutats catalanes pel seu…
La rondalla s’il·lustra
“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…
Les dues ciutats llaneres: Terrassa i Sabadell
Dues ciutats germanes, però diferents La Rambla de Sabadell al començament del segle XX Terrassa i Sabadell són les dues grans ciutats llaneres La força d’una dóna impuls a l’altra La indústria llanera estarà present a tot Catalunya, però es produirà de manera natural un procés de concentració al voltant de Terrassa i Sabadell Per això convé presentar-les com a seu de les principals empreses que relacionarem després Si cada empresa té el seu caràcter, no hi ha dubte que també hi ha un caràcter collectiu per a les fàbriques i els empresaris d’aquestes dues ciutats Ni Terrassa ni Sabadell tenen…