Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Vernissos i betums
Els vernissos són resines dissoltes en èter, alcohol, aiguarràs o oli de llinosa S’han aplicat sempre com a substàncies que protegeixen i defensen les superfícies sòlides que recobreixen —fustes, metalls, pintures— i els donen brillantor Els betums eren substàncies naturals, poc identificades a mitjan segle XIX, que incloïen des de l’asfalt fins al petroli El betum tou o malta, força abundant en algunes regions de França, era conegut comercialment pel fet de ser un producte molt utilitzat en la construcció per a tapar forats, esquerdes o juntures Els betums naturals eren…
Les globulariàcies
Comprenen només dos gèneres i una trentena d’espècies, vuit de les quals són presents als Països Catalans, distribuïdes principalment per la regió mediterrània En general les globulariàcies són plantes petites, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, esparses o disposades en roseta Les flors, zigomorfes i pentàmeres, tenen el calze tubulós i la corolla bilabiada es disposen agrupades en capítols envoltats d’un collaret de bràctees, com a les compostes, però se’n diferencien, entre d’altres detalls, perquè tenen l’ovari súper i perquè l’androceu només té quatre estams, amb les anteres…
La micologia i la liquenologia: 1990-2010
L’estudi dels fongs i líquens ha generat una bibliografia abundant en els darrers vint anys A l’esquerra, l’obra de divulgació més extensa en català Bolets dels Països Catalans i d’Europa 2000 Al mig, una de les portades de Bolets de Catalunya , la collecció que cada any illustra 50 espècies de fongs un total de 1450, l’any 2010 A la dreta, portada de la guia de camp, publicada l’any 2004, que recull 234 espècies de líquens i 226 briòfits dels Països Catalans Els darrers vint anys, l’estudi dels fongs de vida lliure i dels simbiòtics líquens, micorizes, endòfits s’ha configurat com una branca…
La blonda, un producte artesanal
Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata, però també es…
Xatrac gros
Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma…
El desenvolupament de la indústria química: el marc històric
Un text del 1833 pot servir per a introduir correctament el paper del sector químic al començament del segle "En los países donde existen grandes establecimientos de productos químicos, los fabricantes recurren a ellos para hacerse con las substancias que necesitan, pero desgraciadamente carecemos en España de estos establecimientos colosales, cuyo fomento ecsige gran número de fábricas para consumir los productos que elaboran" El Tecnológico Periódico de Artes, Ciencia y Literatura bajo los auspicios de la Real Junta de Comercio de Cataluña , núm 2, Barcelona 1833 En el text s’estableix una…
Francesc Duran i Cañameras, màquines per a teixits de llana, a Sabadell
Francesc Duran i Cañameras Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Francesc Duran i Cañameras va néixer a Martorell l’any 1837 El 1863 obrí a Sabadell un taller mecànic al carrer de Riego Aleshores Sabadell era una ciutat on la indústria anava guanyant terreny a l’agricultura, però aquesta encara hi tenia un bon paper No és d’estranyar que la seva primera dedicació fos la fabricació de premses per al vi i molins de vent per a elevar l’aigua L’ambient industrial guanyà la partida al professional D’aquí l’interès en els telers mecànics que Duran i Cañameras coneixia i…
Els constructors de màquines
La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…
Les malvàcies
Malvàcies 1 Malva sylvestris a branca amb poncelles, flors ben obertes i fruits x 0,5 b detall d’una poncella amb els sèpals amples coberts de pèls estrellats i calicle format per tres peces estretes, lliures i cobertes de pèls simples x 2 c detall d’un fruit madur esquizocarp, envoltat per les peces persistents del calze x 4 2 Lavatera cretica a detall del fruit envoltat per les amples peces del calicle x 4 b detall de les peces del calicle soldades, en una poncella x 2 3 Malví pelut Althaea hirsuta a aspecte de la planta x 0,5 b detall del fruit envoltat pel calze persistent i per les nou…
La col·lisió d’ocells amb aeronaus
Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a causa de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina