Resultats de la cerca

Francesc Castanys i Masoliver era presumiblement olotí i germà de Miquel Castanys i Masoliver, que el 1844 tenia la tradicional fàbrica de gorres i barretines de llana a la capital de la Garrotxa Miquel Castanys es traslladà pocs anys després a Barcelona on installà una petita fàbrica tèxtil Francesc l’hi devia acompanyar, ja que és a Barcelona on el trobem al tombant de la meitat de segle, però dedicat a un altre sector, el metallúrgic L’any 1851, Francesc Masoliver presentà i publicà una Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento de una gran empresa de ferreria y…

“ Los catalanes son industriosos por naturaleza y por necesidad Queda demostrado que su suelo en un año común apenas produce la mitad de los comestibles necesarios para la manutención de sus habitantes luego todo lo que falta han de ganarlo con su aplicación en la industria y comercio y de ahi viene que toda la provincia es industriosa No se ve caserío, aldea, ni pueblo sin algun ramo de industria, ni salto de agua en ningún rio ni arroyo que no dé movimiento á alguna máquina ó ingenio y su industria se estiende á toda clase de manufacturas“ De la “Relación de los pueblos de que consta el…

Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el cotó en floca…

Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…

Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a…

Interior del temple, que segueix amb poques variants el model de Santa Maria del Pi AB - GSerra La construcció de l’església gòtica dels Sants Just i Pastor, situada en un emplaçament privilegiat del cor de la ciutat medieval, s’inscriu, al segle XIV, en un procés general de renovació de les parròquies urbanes barcelonines Però els seus orígens són anteriors i, si bé hi ha indicis que és més antiga, les primeres notícies documentals de l’existència d’un temple sota aquesta advocació daten del segle X Les fonts indiquen que devia trobar-se a la part anterior del temple actual, que probablement…

Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…

Colònia Vilaseca postal de principi de segle La colònia Vilaseca era formada per dues empreses, Almeda, Sindreu i Puget i Frederic Marcet Ferran Almeda i Viñuales era un petit teixidor de cotó de Manlleu l’any 1842 Una escriptura el presenta un any més tard com a fuster d’ofici i és possible, per tant, que aquest fos el seu primer treball Però va seguir el camí de tants dels seus conciutadans, en entrar al sector tèxtil S’hi quedà i desenvolupà fortament les seves activitats Hem de creure que aquests primers anys d’actuació foren econòmicament positius El 1843 s’associà amb Francesc Puget en…

La vila ducal de Montblanc és un dels millors exponents catalans d’organització d’un espai urbà en època gòtica Aquí, com era habitual, els mendicants també hi van erigir els seus respectius convents fora del recinte emmurallat Els franciscans van establir el seu a l’extrem meridional de la ciutat, al costat de l’inici de l’actual carretera comarcal de Reus Façana lateral de l’església conventual des de l’àmbit del claustre, ara totalment aterrat ECSA - GS El convent pertanyia a la custòdia de Lleida Les seves referències més antigues són molt ambigües i tan sols permeten confirmar-ne l’…

El convent de Sant Francesc de Barcelona era al raval de la ciutat, entre l’actual edifici del Govern Militar i la plaça del Duc de Medinaceli També conegut amb el nom de convent de Sant Nicolau dels menors o dels framenors, va ser aterrat completament el 1837, com a conseqüència d’un seguit d’infortunis que es van anar succeint des del 1800 Així, el 1822 va esdevenir caserna del tercer batalló de la Milícia Nacional voluntària i, tot i que el 1828 s’hi van tornar a installar els frares, poc després, el 1834, va ser habilitat per a hospital de colèrics fins a la desamortització del 1835 El…