Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
Tomàs Rosal. Bàscules i romanes
Tomàs Rosal era un serraller del carrer de Carders de Barcelona, el 1842 La seva evolució va ser la clàssica de l’artesà a l’industrial El 1849 és afinador i constructor de bàscules i romanes al Portal Nou La seva clientela són els botiguers, magatzemistes, farmacèutics i argenters El 1856 ha engrandit els seus tallers i es dedica a la fabricació de llits de ferro “que tienen la comodidad de poder plegarse, ocupando un reducido espacio” Diari de Barcelona , juliol del 1856, pàg 5 641 i de bàscules i romanes de tota mena El negoci es va ampliar i uns anys més tard tenia el despatx al passatge…
Salvador Mañach. Panys de seguretat
Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911 Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…
Joan Pibernat. Bàscules
Joan Pibernat obrí la seva fàbrica d’objectes de ferro el 1868, al carrer de la Cadena de Barcelona Feia principalment llits de ferro i també bàscules i caixes fortes El 1877 tenia fàbrica i botiga als números 8 i 10 del carrer d’Avinyó Portada d'un catàleg de productes fabricats per Joan Pibernat, 1886 Dels llits de ferro, un article fàcil de venda i que no exigia cap tècnica especial, passà a la fabricació de grans caixes de cabals i bàscules Va obtenir el privilegi de fabricació a Espanya de les bàscules model Chameroy, que es distingien per imprimir automàticament el pes en un paper o…
Els Lacambra i la Farga d'Ordeig. Laminats i caldereria de coure
Francesc Lacambra i Pujadas Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya La Farga d’Ordeig L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze El succeirà, a la seva mort 1824, el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a llauner en una guia del 1849 A…
Paper, arts gràfiques i edició
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986
Els metal·lúrgics
Martinets de la Farga Palau Jorts Ripoll
Els fonedors de ferro i altres metalls. Maquinària i construccions metàl·liques
Secció de muntatge dels tallers Nuevo Vulcano
Els transformadors del metall
Felip Muller i els seus successors Roca Parés, germans, introduïren a Catalunya i a l’estat la fabricació de caixes fortes Targeta de l'empresa