Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
De Busqueta i Sala a Sala i Baladia, a Mataró. La transició del cotó al gènere de punt
Les “busquetes” de cotó de Busqueta i Sala Jaume Busqueta i Guitar va néixer a Sant Llorenç Savall i residia a Barcelona La primera referència que en tenim és com a expositor a l’Exposició Industrial de Madrid del 1828, on presenta unes estopillas , unes teles de lli molt primes i delicades Les màquines eren aleshores de fusta i els telers, manuals El 1837 es va associar amb Ignasi Sala i Basany per filar, teixir i blanquejar cotó a Mataró Ignasi Sala era un professional del tèxtil de Manresa i Busqueta era comerciant La combinació va funcionar d’allò més bé A l’anomenada fàbrica de can…
Ramon Monroig, colorants per a la indústria tèxtil
Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…
La Cotonera SA. 1853-1865
La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la seva liquidació…
Joan Carles Alessan
El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…
La Refineria de sucre de Badalona
Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna,…
Joaquim Parellada i Rafael Pich, a Rubí
Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi treballaven 200…
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…
SAPHIL. La SA de Pentinament i Filatura de Llana
Tres empreses estameres terrassenques Empreses participades per la família Salvans Al final del segle XIX i, concretament el 1888, Terrassa era una ciutat que tenia una important indústria dedicada a la fabricació de draps de llana i de gèneres de novetat Aquests teixits es feien amb fil de llana cardada i amb fil de llana pentinada —estam— Tot i el volum de la indústria, no hi havia a la ciutat cap fabricant de filatura d’estam Aquest s’havia de comprar a Quadras, Feliu i Companyia o bé a fabricants francesos i belgues El caràcter de novetat dels gèneres que fabricaven no s’avenia gaire amb…
Els Montal, a Badalona
Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a…
Els Marfà, a Mataró
La família Marfà El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815 Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del que era un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina