Resultats de la cerca

Central elèctrica dels Brutau, a l’alt Ter La força hidràulica és l’única energia barata que hi ha a l’abast dels cotoners —els primers i més importants industrials catalans— L’aigua mourà primer la roda hidràulica de caixons i després la turbina Durant els primers anys del segle XX les fàbriques catalanes s’electrifiquen Les que tenen accés a l’energia hidràulica obtenen l’electricitat amb les seves turbines Les que no tenen aquesta sort, van substituint les màquines de vapor per l’electricitat facilitada per les companyies productores Els cotoners pensen en ells quan busquen…

Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la segona part…

Fàbrica i colònia Prat postal de principi de segle La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la…

Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…

a filatura i el tissatge El fil o la peça teixida han de rebre un tractament que els doni les característiques que se’n demanen, abans d’entrar en l’etapa de confecció Són tractaments ben diversos en els quals la mecànica i la química tenen un paper essencial Són procediments aplicables a totes les fibres tèxtils Durant la segona meitat del segle XIX es va anar fixant a Catalunya una especialització industrial tèxtil al voltant del blanqueig, l’estampació, el tint i l’aprest del fil o dels teixits Són operacions molt diverses i algunes molt complexes Les indústries que les realitzen es …

El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers El 1844…

La màquina de Bernardí Alcañiz per a premsar raïm i separar la rapa Diari de Barcelona , novembre del 1872 A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-les va obligar…

Artur Farrés i Companyia, la fàbrica de cristall de Badalona títol d’una obligació o pagaré A Farrés i Companyia es constituí a Badalona el 1866 amb l’objectiu de fabricar tota mena d’objectes de cristall El seu primer soci, que donava nom a l’empresa, era Artur Farrés L’acompanyava Martí Arolas i Ferrer, un personatge vinculat a una sèrie d’empreses catalanes director-conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima, promotor del que seran els grans magatzems de Barcelona i després Crèdit i Docks i vocal del Foment de la Producció Nacional el 1878 A Farrés i Companyia presentà el ric cristall…

El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…

Interior de la fàbrica de Badalona Barcelona Artística e Industrial, 1907 Ramon Rosés inicià el trefilatge l’any 1904 a la fàbrica de Cornellà i després a la de Badalona El 22 de maig de 1838 es constituí a Barcelona la societat Laribal i Companyia, formada per Francesc Laribal, Josep Rosés i Trinxet, Pau Tolrà i Josep Masriera Fou la segona empresa que fabricà a Catalunya les puntes de París i xinxetes, després de Giraudier La màquina de tallar el filferro, de donar-li forma i fer la cabota, funcionava amb un cavall o una mula Era al portal de Santa Madrona Dos anys després 1840, Francesc…