Resultats de la cerca

La sèmola és un producte intermedi de la mòlta de cereals La de blat era i és utilitzada per a fer pastes alimentàries La pasta més corrent és el fideu Per això a Catalunya els semolers eren anomenats també fideuers Uns fideus que s’utilitzaven sobretot per a les sopes La seva confecció era artesanal fins a la segona meitat del segle XIX Anuncis de pastes alimentàries de Magí Quer Compañía Transatlántica , 1927 Magí Quer crearà una important empresa de producció mecànica de pastes alimentàries Magí Quer i Bertran era un semoler barceloní que vivia a la parròquia de Santa Maria…

Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…

Anunci de MC Butsems i Fradera Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1910 La pedra calcària és molt corrent arreu del món Un cop triturada i sotmesa a un procés de deshidratació en un forn, se n’obté la calç Aquesta, barrejada amb sorra i aigua dóna l’argamassa, que ha estat el material bàsic de construcció de la història Els romans en milloraren la qualitat en trobar una calç hidràulica, és a dir, una calç que es podia utilitzar sota l’aigua sense que es desfés Per aconseguir-ho, barrejaren una pedra volcànica —la putzolana— al conjunt de calç, aigua i sorra o grava La…

Notícia sobre el coure Un dels jaciments més importants de coure del món és el de Rio Tinto, a la província de Huelva Va ser explotat pel govern espanyol fins que el 1873 es vengué a una empresa britànica, la Rio Tinto Co Ld Abans d'aquesta data l'explotació era reduïda A mitjan segle Espanya importava d'Anglaterra i de França, principalment, quasi tota la planxa de coure que utilitzaven les seves indústries Catalunya tenia nombroses bosses de mineral de coure Però la seva producció era mínima, analitzada des d'un punt de vista industrial El coure i els seus aliatges tenien nombroses…

La primera empresa de perfums catalana s’establí el 1847 i el seu nom, Renaud Germain, denota l’origen francès Van obrir un despatx a la rambla del Centre de Barcelona i donaren als seus productes el nom de Perfumeria Higiènica Publicitat a El Mercurio , 1910 Publicitat a España Arte-Comercio-Industria , 1927-28 L’any 1851 publicaren el seu primer catàleg, que ens dóna els següents productes a la venda sabons de tocador de totes classes, amb essències diverses, des de la de rosa, de violeta i d’ametlles amargues, fins a la d’escarola pomades de diferents olors, per a senyora…

L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…

El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…

Catalunya explotà pissarres bituminoses de les quals es podia extreure petroli Un exemple fou la Petrolífera de Bagà, al Berguedà Fins al darrer quart del segle XIX el petroli o oli mineral era utilitzat només per a l’enllumenat o per a la calefacció Després arribarà l’etapa dels olis lubricants i finalment la de les gasolines i altres productes petroliers, aplicables al motor d’explosió El petroli arribarà tard a Catalunya per la senzilla raó que no se’n trobarà fins el 1973 Si més no en forma de jaciments El 1849 van entrar pel port de Barcelona 22 lliures de petroli per un valor de 176…

Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es lliguen…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…