Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…
Els colors de les indianes
Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color la ceràmica,…
Indústria cotonera i producció d'electricitat
Central elèctrica dels Brutau, a l’alt Ter La força hidràulica és l’única energia barata que hi ha a l’abast dels cotoners —els primers i més importants industrials catalans— L’aigua mourà primer la roda hidràulica de caixons i després la turbina Durant els primers anys del segle XX les fàbriques catalanes s’electrifiquen Les que tenen accés a l’energia hidràulica obtenen l’electricitat amb les seves turbines Les que no tenen aquesta sort, van substituint les màquines de vapor per l’electricitat facilitada per les companyies productores Els cotoners pensen en ells quan busquen recursos…
Martí Montaner, a Palamós
Josep Montaner inicià les activitats taperes de la família l’any 1852 a Calonge El 1861 tenia 40 obrers, una empresa mitjana en aquella època Descarregadors de suro al port de Palamós El 1871, Josep Montaner traslladà el negoci i la fàbrica a Palamós, sota la raó social de J Montaner i Companyia El seu fill, Martí, s’hi havia incorporat Martí Montaner i Coris serà el qui transformarà aquella empresa mitjana en una gran empresa, des del moment en què anirà a nom seu M Montaner i Companyia, el 1882 La fabricació era de taps Al final de segle, per servir als seus clients principals, obrí dues…
Antoni Feliu i la indústria llinera, SA. Els inicis de la confecció
Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets postal del començament del segle Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt el Maresme el 1842 Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries Hi havia 12 obrers Dotze anys després, les coses no havien canviat les mateixes pues i el mateix…
Calç, ciment i pòrtland
Anunci de MC Butsems i Fradera Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1910 La pedra calcària és molt corrent arreu del món Un cop triturada i sotmesa a un procés de deshidratació en un forn, se n’obté la calç Aquesta, barrejada amb sorra i aigua dóna l’argamassa, que ha estat el material bàsic de construcció de la història Els romans en milloraren la qualitat en trobar una calç hidràulica, és a dir, una calç que es podia utilitzar sota l’aigua sense que es desfés Per aconseguir-ho, barrejaren una pedra volcànica —la putzolana— al conjunt de calç, aigua i sorra o grava La…
La Pensilvània de Joan Vilella
Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc La refineria s’installà en el terme de Tarragona al…
La indústria alimentària
Avui dia, gairebé no hi ha productes alimentaris que arribin a la nostra boca sense haver passat prèviament per una fase industrial La llet forma part de la indústria làctia, la carn ha estat preparada en escorxadors, l’aigua ens arriba sovint embotellada Etiqueta d'una fàbrica barcelonina de pa i pastes de sopa Fàbrica de farines de Cervera en una postal de començament de segle L’envasament és una operació mecanitzada que afecta tots els productes alimentaris que ens arriben naturals Les fruites i les hortalisses acostumen a haver passat una temporada en frigorífics, la indústria del fred A…
Pericas i Boixeda, a la Plana de Vic
Filatura de Pericas i Boixeda Barcelona Artística e Industrial , 1916 Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic Fou…
Els Alts Forns de Catalunya, a l'Hospitalet
La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat La Ferreria…