Resultats de la cerca

Els vernissos són resines dissoltes en èter, alcohol, aiguarràs o oli de llinosa S’han aplicat sempre com a substàncies que protegeixen i defensen les superfícies sòlides que recobreixen —fustes, metalls, pintures— i els donen brillantor Els betums eren substàncies naturals, poc identificades a mitjan segle XIX, que incloïen des de l’asfalt fins al petroli El betum tou o malta, força abundant en algunes regions de França, era conegut comercialment pel fet de ser un producte molt utilitzat en la construcció per a tapar forats, esquerdes o juntures Els betums naturals…

Fins a mitjan segle XIX, totes les matèries tintòries tenien un origen vegetal, animal, mineral o eren productes d’elements químics bàsics No existien els colors de síntesi, els fets al laboratori, producte d’una reacció química Els primers industrials de la química treien el màxim partit dels colors naturals que es trobaven a la naturalesa, els afinaven i els aplicaven L’aparició dels colorants artificials, producte de síntesi, provocà una autèntica revolució industrial L’oferta dels naturals estava limitada per la planta, l’animal o el mineral que el proporcionava…

Postal de la primeria de segle El terme municipal de Capellades, de 2,90 km 2 , és el més petit de la comarca de l’Anoia i un dels més reduïts de Catalunya No obstant això, és un dels centres industrials paperers catalans i el seu nom va ser sinònim de qualitat, de manera que els fabricants dels municipis veïns es presentaven sovint com a fabricants de Capellades "El fonament principal de l’existència i prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen onze milions de litres diaris" Gran Geografia Comarcal de Catalunya , vol IV, pàg 326 En un país…

Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més…

El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…

La família Estruch Els Estruch arribaren a tenir tres fàbriques a Sabadell, una de tints, una d’acabament i una de destinada al desmotatge químic Els Estruch venien d’Esparreguera —el mas Estruch— El cap de la família fou afusellat per les tropes franceses al començament del segle XIX i aquest era un bon motiu per anar-se’n La família s’installà primer a Terrassa, però passà de seguida a Sabadell, on crearen la seva indústria Antoni Estruch i Burgés era teixidor d’ofici Les referències de l’empresa diuen que començà a treballar com a tal el 1846 Com que les guies de l’època no en parlen, hem…

De dalt, batan per a acabar de netejar les teles A baix, màquina per al rentatge previ de les teles Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 A dalt, gravat del cilindre A baix, màquina de cilindres per a l’estampació Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 Carles Ardit era, l’any 1806, tinent de director de l’Escola de Dibuix patrocinada per la Junta de Comerç de Catalunya, que tenia la seu a la Llotja de Barcelona Un tinent de director era equivalent a un sots-director general No era un qualsevol El 1819,…

Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911  Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…

Georges Foret Figuras de la  industria química española , 1955, el fundador de l’empresa que porta el seu nom, fabricant de productes químics i farmacèutics Georges Foret Bontoux, un francès de la Borgonya, arribà a Barcelona l’any 1890, comprà un solar al carrer de Marina, núm 2, en el que encara era Sant Martí de Provençals i hi construí una fàbrica de glucosa La glucosa o dextrosa s’obtenia industrialment a partir d’una fécula i a través d’un procés de sacarificació amb àcid sulfúric La glucosa resultant, en forma de xarop, era un producte consumit sobretot pels pastissers, però també…

Avui dia, gairebé no hi ha productes alimentaris que arribin a la nostra boca sense haver passat prèviament per una fase industrial La llet forma part de la indústria làctia, la carn ha estat preparada en escorxadors, l’aigua ens arriba sovint embotellada Etiqueta d'una fàbrica barcelonina de pa i pastes de sopa Fàbrica de farines de Cervera en una postal de començament de segle L’envasament és una operació mecanitzada que afecta tots els productes alimentaris que ens arriben naturals Les fruites i les hortalisses acostumen a haver passat una temporada en frigorífics, la…