Resultats de la cerca

Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la segona part…

Quan el vi fermenta a les bótes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins blanc o roig És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar És un element que s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment La medicina l’utilitzava com a diürètic i purgant També era utilitzat entre d'altres Del crémor tàrtar podem obtenir l’àcid tartàric, mitjançant el tractament amb aigua i àcid sulfúric diluït El…

Isidre Carné i Gabarrós Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 La família Carné tindrà fàbrica de filats i teixits de cotó a Manresa, primer, i després a Castellgalí Isidre Carné i Gabarrós va néixer a Cardona el 1852 i va estudiar a Manresa La seva primera activitat no tenia res a veure amb el tèxtil, ja que acabada la guerra Carlina organitzà un servei de transport entre Manresa i Cardona El 1888 es va establir a la capital del Bages, i creà una empresa de filats i teixits de cotó que es va especialitzar en la fabricació de lona per a tendals i per a…

Un manyà o serraller és un artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro, que pertany a l’etapa anterior a la industrialització Els gremis de manyans són medievals A Catalunya hi havia una gran tradició en aquest treball del ferro La industrialització suposa l’aplicació del vapor, primer, i de l’electricitat, després, com a energia per a realitzar les tasques pròpies dels manyans Les possibilitats es multipliquen, no tan sols per la quantitat de producte acabat, sinó per 1’ampliació de la capacitat d’aquells artesans Amb la introducció de les tècniques de la fosa del ferro o segona…

El poble de Cervelló Baix Llobregat ha estat un dels centres de la indústria del vidre a Catalunya Els dos noms principals vinculats a aquesta indústria són els de Jover i Mensa Fàbriques de cristall postal del començament del segle XX La tradició vidriera de Cervelló està representada pels Mensa i els Jover Els Jover vidriers van ser successors de Francesc Martí i Companyia, que el 1882 tenien una fàbrica de vidre a Cervelló i un despatx a Barcelona, al carrer de la Barra de Ferro, núm 8 El 1890 l’empresa es diu Jover i Martí i al final de segle va a nom de Joan Jover i Alcover, que es…

Notícia sobre el coure Un dels jaciments més importants de coure del món és el de Rio Tinto, a la província de Huelva Va ser explotat pel govern espanyol fins que el 1873 es vengué a una empresa britànica, la Rio Tinto Co Ld Abans d'aquesta data l'explotació era reduïda A mitjan segle Espanya importava d'Anglaterra i de França, principalment, quasi tota la planxa de coure que utilitzaven les seves indústries Catalunya tenia nombroses bosses de mineral de coure Però la seva producció era mínima, analitzada des d'un punt de vista industrial El coure i els seus aliatges tenien nombroses…

La família Buxó La família Buxó representa d’allò més bé un dels principals actius dels industrials catalans i la seva principal feblesa Com a força hi ha l’esperit d’iniciativa i l’amor per una feina ben feta La feblesa és la seva dispersió i la facilitat amb què dividien els esforços Josep Buxó i Valls era un barceloní que s’establí a Sabadell l’any 1859 L’empresa es dirà Josep Buxó i Companyia Els seus socis capitalistes eren Joaquim Casanovas i Bosch i el fill d’aquest, Joan Casanovas i Sallarès Aquests tenien filatura i tissatge de llana i amb la seva participació a can Buxó devien…

La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…

Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren…

Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna, més una…