Resultats de la cerca

Isidre Carné i Gabarrós Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 La família Carné tindrà fàbrica de filats i teixits de cotó a Manresa, primer, i després a Castellgalí Isidre Carné i Gabarrós va néixer a Cardona el 1852 i va estudiar a Manresa La seva primera activitat no tenia res a veure amb el tèxtil, ja que acabada la guerra Carlina organitzà un servei de transport entre Manresa i Cardona El 1888 es va establir a la capital del Bages, i creà una empresa de filats i teixits de cotó que es va especialitzar en la fabricació de lona per a tendals i per a espardenyes…

La fàbrica d’embotits de Vic en una postal del començament del segle XX Joan Torra encapçalarà una escissió de l’empresa establint fins i tot fàbrica nova La primera fàbrica d’embotits que utilitzarà el vapor, el 1882 o el 1883, serà l’empresa Torra i San, de Vic L’empresa ja tenia tradició El 1876 van rebre el títol de proveïdors de la casa reial espanyola Però aleshores la producció devia fer-se encara manualment o amb l’ajut de cavalleries La incorporació de les màquines de vapor fou conseqüència de la construcció d’una fàbrica nova, prop de l’estació de ferrocarril El terreny mesurava 75…

Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…

Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…

La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a Catalunya És…

Anunci Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística celebradas en Barcelona en 1872 La Industrial Cotonera 1853-1877 tingué també una història curta, amb la dissolució de la societat al capdavall La societat fou autoritzada per Reial Ordre de 8 de juny de 1853 i es constituí l’1 de juliol del mateix any Tenia un capital molt important dotze milions de rals o 600000 duros, representats per 6000 accions de 2000 rals cadascuna L’objectiu social era, lògicament, el filat i el teixit de cotó Utilitzava mule-jennies , selfactines i contínues Tenia una fàbrica de filats a Barcelona, el carrer d’…

Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren…

A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar “ Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes” , diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou vegeu Llovet…

Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…

Amador Pfeiffer i Pourtet va crear a Barcelona la que serà la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola Publicitat dels tallers Amador Pfeiffer, a Dietario y Guía de Barcelona para el año 1867 Amador Pfeiffer creà a Barcelona la que havia de ser la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola L’empresa es constituí l’any 1863 Amador Pfeiffer havia treballat a la casa Alexander Germans, i coneixia tots els secrets de la foneria del ferro Installà la fàbrica i el magatzem a la plaça de Catalunya de Barcelona, al costat de l’estació del ferrocarril de Sarrià La seva producció es…