Anunci (Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística celebradas en Barcelona en 1872). La Industrial Cotonera (1853-1877) tingué també una història curta, amb la dissolució de la societat al capdavall.
La societat fou autoritzada per Reial Ordre de 8 de juny de 1853 i es constituí l’1 de juliol del mateix any. Tenia un capital molt important: dotze milions de rals o 600.000 duros, representats per 6.000 accions de 2.000 rals cadascuna.
L’objectiu social era, lògicament, el filat i el teixit de cotó. Utilitzava mule-jennies, selfactines i contínues. Tenia una fàbrica de filats a Barcelona, el carrer d’Amàlia, núm. 12, i una segona de filats i teixits a Sant Andreu del Palomar, carrer d’Isabel II. El domicili social era a Barcelona i el despatx central a la plaça de Medinaceli, núm. 5, el qual estava obert des de les primeres hores del matí fins ben entrada la nit, com dirà una publicitat de l’empresa del 1859.
El director i home fort de La Industrial Cotonera en aquesta fase de llançament és Bernat Muntadas i Cañellas, cosí germà dels set germans Muntadas, creadors de L’Espanya Industrial. El jove Bernat Muntadas es vengué el 1849 les accions que tenia de l’empresa de la família i devia decidir d’establir el negoci pel seu compte. Tot i que no n’hi ha prova documental, sembla que devia ser l’ànima de la nova societat durant els anys de llançament.
La Industrial Cotonera. Cotitzacions a la Borsa de Barcelona, 1857-1876.
Com totes les empreses mecanitzades del ram, La Industrial Cotonera rebé les conseqüències de la vaga i els avalots de la classe obrera barcelonina contra les màquines selfactines. La nit del 14 al 15 de juliol, la fàbrica del carrer d’Amàlia fou atacada i els vaguistes destruïren dues màquines de 400 fusos cadascuna.
A les acaballes de la dècada dels anys cinquanta, Bernat Muntadas es discutí amb la seva junta inspectora i abandonà l’empresa, tot deixant un reguitzell de reclamacions econòmiques que faran difícil la vida econòmica de la societat. El nou director serà Joan Valls. Bernat Muntadas creà aleshores la seva pròpia empresa, a nom seu, i amb fàbrica a Sant Martí de Provençals, dedicada a filats, teixits, blanqueig i aprestos de gèneres de cotó. Serà l’edifici anomenat Borges Nou. A la seva mort, el 1875, l’empresa es convertirà en Bernat Muntadas, Aparicio i Companyia, una empresa de llarga trajectòria.
Perquè quedi clar l’esperit de l’època, afegim que mentre Bernat Muntadas organitzava la nova fàbrica, el seu germà Joan en tenia també una de filats de cotó a Barcelona. Les iniciatives eren molt nombroses, però aquesta dispersió i el petit volum de les empreses no facilitava el desenvolupament del sector.
El 1860 La Industrial Cotonera participà a l’Exposició Industrial de Barcelona presentant-hi la gamma tradicional de gèneres de cotó: mussolines, percalines, guinees, retorts, semi-retorts i hamburgs; filats de cotó, ordim i trama del núms. 30 al 60. Dos anys més tard tenia 600 obrers que hi treballaven al servei de màquines de filar amb 34.248 pues i 200 telers.
L’empresa, que originalment es deia La Industrial Cotonera, es convertirà al voltant d’aquests anys en La Indústria Cotonera. No hi ha constància d’un canvi oficial, però si real. Els seus resultats seran modestos, però positius des del 1856, quan la seva acció entrà a cotitzar a la borsa privada de Barcelona. Els seus millors anys seran precisament els de la “fam de cotó”, uns anys que ensorraran les empreses que no puguin trobar la primera matèria, però que faran guanyar diners als qui en trobin per a poder substituir el cotó americà.
La Industrial Cotonera. Dividends repartits.
La Indústria Cotonera —anomenada ara sempre així— començarà la dècada dels anys setanta amb els seus dos establiments tradicionals de Barcelona i de Sant Andreu. El de Sant Andreu continua al mateix lloc, però amb la primera República, el carrer d’Isabel II es dirà carrer de Prim, en honor del militar de Reus que participà tan activament en el destronament de la reina. Les discussions amb Bernat Muntadas, el seu antic director, encara seguien. El despatx i domicili social era en aquest moment a la riera de Sant Joan, núm. 22, de Barcelona.
La Indústria Cotonera acordà la seva dissolució el 16 de maig de 1877. Des del 1866 no hi havia beneficis ni dividends, amb l’excepció de l’exercici corresponent al 1871, amb un migrat dividend a les accions del 3%. Els accionistes obriren una subhasta per a la venda de les seves pertinences, dirigida per la corresponent comissió liquidadora.
Els accionistes reberen 129 pessetes per acció. Com que el nominal d’aquesta era de 500 pessetes, la recuperació hauria estat tan sols del 25,8% del capital aportat inicialment. I 8 d’aquestes 129 pessetes es pogueren repartir gràcies al fet que la comissió liquidadora guanyà un premi a la rifa de Nadal del 1879, en un bitllet que devien haver comprat amb els diners de l’empresa.