Resultats de la cerca

Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…

En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…

Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…

El músic ha estat un personatge singular de la comunitat, clarament separat dels “no músics” A l’inici del volum s’aclaria que sonar un instrument era una feina reservada a unes persones molt determinades de la comunitat, només homes fins fa ben pocs anys, i molt sovint d’un entorn familiar o social molt concret Si cantar o fer sonar objectes com panderos, simbombes o castanyetes, ho podia fer tothom, tocar un instrument es reservava al músic , i era aquest concepte o categoria de músic el que governava tota la construcció musical de la festa institucionalitzada i dels rituals anuals de la…

El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…

L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es meravellen de la munió…

Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…

El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…

Les societats es relacionen amb la festa de manera canviant Hi ha festes que mantenen un lligam amb el passat remot, amb els nostres predecessors, i la seva continuïtat, bé que en molts casos transformada, parla d’un seguit de generacions que han vist en aquella fórmula festiva una interpretació d’ells mateixos i de la pròpia història Però no sempre és així Les generacions presents van creant festes per donar resposta a les necessitats socials que sorgeixen Imatge de l’inici de la processó nocturna del 1999 en homenatge a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de Vimbodí, que té lloc només…

Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…