Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Els resultats educatius
El mapa representa la situació mundial dels resultats educatius a partir de dues variables la distribució dels nivells educatius màxims assolits per la població, i l’esperança de vida escolar Tenint en compte les diferències en la disponibilitat dels recursos educatius que s’observen en el mapa 102, no poden sorprendre les desigualtats que s’evidencien en els resultats educatius El primer indicador reflecteix, d’una banda, la disponibilitat de capital humà de cada Estat Un cop més, les diferències són molt acusades entre ambdós hemisferis Al costat d’un país com el Canadà, amb…
La diversitat cultural als Estats Units d’Amèrica
El cens dels Estats Units proporciona retrats concrets de la població americana en una data o en un període determinat, com també les tendències i els canvis que s’hi donen en el temps des de l’any 1970 Les dades que ofereix constitueixen un fons per als programes socials i la representació política, de manera que també han generat debats sobre la precisió aplicada alhora d’incloure-hi els immigrants illegals o els indigents urbans La població d’origen hispànic es concentra a Texas, Califòrnia i el sud-oest, fet que recorda l’apropiació per part dels Estats Units d’aquestes terres de Mèxic…
El creixement de la població
Aquest mapa, elaborat amb les dades que publica l’Informe del Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i les de la Divisió de Població de les Nacions Unides, mostra la taxa mitjana de creixement de la població entre els anys 1975 i 2000, i va acompanyada amb els gràfics que palesen quins són els escenaris de previsió de creixement per continents entre l’any 2000 i el 2050 Després de l’acceleració experimentada des de la Revolució Industrial, la taxa de creixement sembla que ha entrat en una fase d’alentiment progressiu des de mitjan anys setanta Com a…
L’esport de competició
L’esport ha assolit un desenvolupament tan gran al món contemporani que és difícil trobar dades homologables i prou representatives D’una banda, la pràctica de l’esport s’ha estès entre els ciutadans amb l’augment del benestar social, lligada a una creixent cultura del cos que fomenta la imatge de joventut i salut entre la població vegeu el mapa Els joves D’altra banda, aquesta pràctica, relacionada estretament amb l’augment de la cultura de l’espectacle generada pels mitjans de comunicació de massa, ha convertit una gran part de l’esport, especialment…
L’escultura de les primeres avantguardes
Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…
Catedrals gòtiques
Les catedrals o, més ben dit, la catedral com a idea constitueixen la màxima expressió de l’art i de l’arquitectura gòtica, fins al punt que sovint es parla dels segles del gòtic com dels segles de les catedrals La seva riquesa de significats, les seves dimensions simbòliques, el considerable impacte econòmic de la seva construcció, el desenvolupament tecnològic que requereixen i estimulen alhora, tot el paisatge humà que es mou al seu entorn i sobretot la seva destacada presència monumental en el perfil de les ciutats, fan de les catedrals gòtiques la catedral gòtica una de les grans…
Arquitectura sòlida i arquitectura efímera
En apropar-nos a la realitat de l’arquitectura popular, que es troba en l’àmbit rural, cal considerar les característiques geogràfiques de l’indret, l’ús d’aquesta arquitectura com a hàbitat o magatzem o vinculada a una explotació agrícola, ramadera o a una realitat pesquera, així com l’estructura de la propietat Una arquitectura que, com deia Giorgio Grassi, respon a la lògica de l’obvi Parlem d’una arquitectura que ha aconseguit quasi sempre una relació de perfecte equilibri amb l’entorn natural que la complementa, el qual en molts casos en determina la ubicació i l’orientació mateixes,…
L’escultura de la Il·lustració
La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
L’escultura des de la consolidació de la contrareforma a l’esclat del Barroc
El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…