Resultats de la cerca

Almirall, J «Consideracions entorn de la medalla del cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona 1859-1908», dins ActaNum , núm1, 1971, pàg193-196 Almirall, J «Medallas conmemorativas de la Exposición Universal de Barcelona 1888», dins ActaNum , núm2, 1972, pàg235-271 Almirall, J «Altres medalles commemoratives barcelonines encunyades en 1888», dins ActaNum , núm6, 1976, pàg237-240 Amorós, J Medallas de los acontecimientos, instituciones y personajes españoles , Barcelona, 1958 Borràs, J «La medalla com a manifestació artística Josep María Subirachs», dins ActaNum…

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van…

Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…

Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…

La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…

La Rambla de Barcelona La passió de ramblejar La Rambla és el lloc amb més ambient de la ciutat de Barcelona, pàtria dels escriptors i els artistes una avinguda amb un ample passeig central que va des de la plaça de Catalunya fins al port Fins al 1860 se n’havien conservat les muralles, i la zona no va ser realment urbanitzada fins al segle XVIII Ara és un lloc dedicat a l’oci i al turisme, amb bars, hotels, botigues, teatres i les característiques parades de venda de flors i de petits animals domèstics El primer tram, el més proper a la plaça de Catalunya, s’anomena Rambla dels Estudis o de…

Tradicionalment, la història de l’art ha classificat l’arquitectura en religiosa i en civil, d’acord amb la seva funció específica Però dins de l’etapa gòtica, amb un art sorgit de les mateixes ciutats i de les seves característiques religioses i socials, quan es tracta d’aclarir els conceptes d’espai aplicats a un altre terme, hom troba que –sempre amb referència a les tècniques constructives– és pràcticament impossible diferenciar-los La ciutat gòtica, nascuda de la pròpia dinàmica quotidiana –que alhora és real i alhora és ideal–, plasma, cerca, busca i origina una forma d’hàbitat…

De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un cementiri, que en el cas que ens ocupa és un dels símbols quotidians de la lluita per la nacionalitat i l’…

Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…

La imatge com a complement del text Tal com suggereix Gallego, s’haurien de completar els estudis sobre gravat analitzant els aspectes de la seva incidència social per mitjà de la informació que subministren els reglaments administratius del llibre En aquest sentit, cal remarcar el missatge comú que compartien llibre i estampa, no solament en aquells textos en què la illustració era imprescindible per a la comprensió dels continguts, sinó també en tots els altres llibres que únicament disposaven d’una estampa per a la portada o per al frontispici D’entre els primers cal fer esment, sobretot,…