Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
La guerra del Francès. 1808-1814
El 9 de novembre de 1799 el 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va aconseguir la direcció politicomilitar de la República Francesa L’èxit de la campanya d’Itàlia del període 1796-97 li va permetre fer aquest pas De la Convenció als Alps El 1804 va esdevenir emperador d’un territori que anava creixent el Grand Empire Gràcies als estats satèllits que s’anaven configurant amb els noms de regne de Westfàlia, regne d’Itàlia, regne de Nàpols, confederació del Rin, gran ducat de Varsòvia, Bonaparte podia decidir Berlín, 1806 el bloqueig continental als productes britànics El febrer del…
La pintura del romanticisme a l’art pompier
La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…
El telègraf elèctric. 1791-1882
El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo Barcelona, 1751 – 1828 El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí Línies telegràfiques utilitzades per l’emigració catalana i el telègraf elèctric dels Països Catalans Aquells mateixos anys, a Ginebra, París i Londres, uns altres científics de la Illustració van…
Ciment per petroli. 1972-1993
Les primeres fàbriques catalanes i hispàniques de ciment artificial foren la Portland Cuba 1895, dirigida per Juli Sunyer, químic, i localitzada al carrer Zanja Real de l’Havana la Butsems & Fradera 1896, situada al Garraf, a Vallcarca, i la Tudela Veguín 1898, dels Masaveu –originaris de Castellar del Vallès–, a 35 km de Gijón La primera gran fàbrica amb forns giratoris la segona a Europa fou la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland 1901, dels Güell, els Ferrer-Vidal i els Bertran, localitzada al Clot del Moro, a prop de la Pobla de Lillet Fou construïda a partir d’un projecte de…
Del Mercat Comú Europeu a la Unió per la Mediterrània. 1957-1995-2008
A partir de la Conferència de la Haia del 1948, la idea de la creació d’un espai polític europeu comú sense guerres civils comença a avançar El 1949 es crea, a Londres, el Consell d’Europa El 1957 neix el Mercat Comú Europeu, MCE, l’Europa dels Sis, amb capital a Brusselles, i, més tard, 1192, la Unió Europea El 1995, la Conferència de Barcelona reuní els quinze estats de la UE i dotze d’altres de la Mediterrània El 2008 es crea a París, Barcelona Process Union for the Mediterranean, que, al novembre, escull la ciutat de Barcelona, com a capital de la nova Unió La UPM és formada per un total…
Els impresos: petites joies del disseny gràfic
Probablement Ricard Giralt-Miracle és el dissenyador gràfic de qui millor es coneixen i més es valoren, del conjunt de la seva obra, unes peces petites, insignificants quant a la mida i la funció, pel seu interès gràfic Són els que ell anomenava plaquettes , nadales, felicitacions i, més endavant, calidoscopis Són trossos de paper imprès, de vegades plegat, de formats molt variables però mai no gaire grans, que caben en un sobre i serveixen tan sols per palesar una amistat, per renovar una relació, per expressar una predisposició Des que va fundar Filograf el 1947, Giralt les enviava per…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
La revolució cotonera. 1844-1935
La revolució industrial anglesa fou una revolució cotonera La producció de tota mena de peces de roba de cotó, generada per una forta demanda, va esdevenir la principal indústria britànica La matèria primera, el cotó en floca, procedia de les colònies de l’imperi britànic l’energia, el carbó, era a tocar de les noves fàbriques La revolució cotonera catalana, un dels fets que va canviar l’Europa mediterrània --i l’Amèrica Llatina--, es féu amb cotó que no procedia de colònies pròpies, i amb carbó de mines situades fora de la conca mediterrània Els capitals procedien del comerç amb les…
L’escultura de guix romànica
L’estuc és un material fàcilment deteriorable, fet que ha provocat que les mostres d’escultura conservades siguin realment escasses Aquest reduït nombre d’elements que ha arribat fins avui, però, és suficient per donar testimoni de l’existència d’aquest tipus de decoració, generalment arquitectònica, però també mobiliària, a Catalunya al llarg de l’Edat Mitjana En aquest sentit, sortosament queden alguns conjunts prou significatius que permeten de palesar la importància d’aquesta tècnica des de l’època paleocristiana fins a la fi del període medieval Un dels millors exemples del treball de l’…
La descoberta d’Ildefons Cerdà. 1859-1994-2006
El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina