Resultats de la cerca

Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa…

Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…

Els punts de llibre en la història de l’art Els punts de llibre o punts per a la lectura constitueixen un dels aspectes més negligits de totes les arts del llibre en general Sorprenentment, en el moment en què els ex-libris s’han beneficiat d’estudis i catàlegs seriosos arreu del món, tant sobre les qüestions tècniques com de decoració, o de la mateixa història, el punt de llibre, material gràfic de concepció similar, bé que obert a moltes més utilitzacions, com a suport publicitari per exemple, no ha tingut el ressò mínim prop dels historiadors de les arts gràfiques, de les arts decoratives…

Els ocells i l’acció de l’ésser humà L’expansió dels gavians i gavines com a ocells lligats a l’activitat humana ha estat molt espectacular en els darrers anys, fins a fer-ne un hoste habitual en tota mena d’ambients rics en residus És així com a la tradicional i ja antiga presència de gavines en els conreus litorals, com les que sempre han acompanyat la llaurada al delta de l’Ebre, en cerca l’aliment descolgat per la relia a dalt, s’han sumat modernament les colònies abundoses de gavians als abocadors d’escombraries de tot el país, fins a molts quilòmetres terra endins a baix Així, aquests…

La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…

La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…

El desenvolupament dels estudis entomològics, com els d’altres branques de la zoologia, s’inicia tardanament als Països Catalans si hom compara amb la tradició existent en l’estudi d’altres branques de les ciències naturals com per exemple, la botànica, i també en relació amb d’altres països L’entomologia s’inicia als Països Catalans i a la península Ibèrica a començament del segle passat, època en què apareix el primer naturalista espanyol interessat en aquesta ciència No obstant això, durant el segle XVIII, tot i que encara no hi hagué autors autòctons, nombrosos autors estrangers feren…

Arqueologia és una paraula grega per designar una disciplina moderna Com a tal va néixer al segle passat, ha anat prenent rigor científic al segle XX, i en els darrers trenta anys s’ha caracteritzat per les reflexions epistemològiques i per una evolució metodològica notable Ha anat adoptant cada cop més préstecs d’altres ciències, per utilitzar-los com a tècniques complementàries de la geologia, la botànica, la química, la física, la biologia, la geografia, les matemàtiques, i també s’ha servit abundosament de la informàtica Tanmateix no ha perdut el seu nord, l’esforç de síntesi històrica,…