Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
Més enllà de la modernitat
Sense por de sorprendre voldria afirmar, per introduir aquest text, que la cultura artística de la darreria del segle XX potser no existiria sense comunicació i mediatització O, més ben dit, que sense aquesta materialització de cara al públic la cultura artística potser només seria un residu destinat al plaer individual i solitari d’una elit introvertida i poc oberta al món de la vida de cada dia Ens agradi o no, avui, a un director de museu, d’art o de qualsevol altra cosa, sobretot als Estats Units, se li exiigeix molt més de generar recursos econòmics i mediàtics…
Més enllà de l’art
L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre illustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les illustracions com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l’…
Magnituds i unitats més comunes en astronomia
Mesurar ha estat un dels objectius de l’astronomia des de les primeres civilitzacions, si bé les enormes distàncies i la manca de referències estàndard han fet molt difícil la tasca d’estimar les distàncies interestellars, i encara més, les antigalàctiques Per això és útil fer aquí una breu introducció al sistema d’unitats emprades en astronomia Per mesurar distàncies astronòmiques, habitualment es pren com a unitat aquella que separa la Terra del Sol i que s’anomena unitat astronòmica UA Una altra unitat de longitud emprada en astronomia és l’ any llum al, que equival a la…
La pintura mural en el romànic més tardà
L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és…
Paràmetres ecològics més importants i factors de conversió
Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…
L’escultura entre el segle XII i el segle XIII: el romànic més tardà
Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura…
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o…
Griva cerdana
Tot i que en una bona part d’Europa la griva cerdana es troba clarament en expansió des del començament d’aquest segle, i s’estén cap a l’W, a la península Ibèrica és una espècie escassa com a hivernant i apareix, sobretot, a la seva meitat septentrional A tota l’àrea mediterrània és un hivernant escàs als territoris continentals i quelcom més rar a les Illes, on apareix irregularment fent invasions ocasionals o irrupcions, segons les més intenses onades de fred que afecten Europa Aquesta mateixa situació és la que es produeix als Països Catalans, encara que la seva…
Els falconiformes: falcons
Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és…
Llangardaix verd o lluert
Morfologia El llangardaix verd Lacerta viridis és més petit i esvelt que el llangardaix ocellat L lepida En els individus mascles, com el de la fotografia, hom aprecia un cap particularment alt i la part inferior del cap blava durant el període reproductor Javier Andrada El lluert o llangardaix verd és un saure mitjà, que mesura uns 13 cm de longitud màxima de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga El seu cap és curt i alt, especialment el dels mascles Presenta un collar ben marcat, constituït per 5-14 escates Entre l’escata mentoniana i el collar, hi ha…