Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…
La pintura del romanticisme a l’art pompier
La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…
Els cormòfits fòssils
L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…
La tonyina a la Mediterrània: estat actual del coneixement i precedents històrics
La tonyina Thunnus thynnus ha rebut durant la primera dècada del nou millenni una gran atenció mediàtica, malauradament com a símbol de la pesca insostenible La introducció de noves tècniques de pesca i sistemes de comercialització al llarg del segle XX ha fet augmentar la pressió pesquera sobre l’espècie fins a dur-la al límit del collapse La tonyina ha estat un peix no solament explotat sinó també admirat pel humans des de temps immemorial n’és una bona prova que diverses cultures van incorporar a la iconografia la seva inconfusible figura, que apareix tant en pintures rupestres de 6000…
L’escultura del Romanticisme
El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…
El sistema solar
Visibilitat dels cossos del sistema solar des de la Terra El Sol és l’estrella del sistema solar al voltant de la qual orbiten la Terra i la resta de planetes El sistema solar comprèn també cossos menors, com ara asteroides, cometes i planetoides A la imatge, el planeta Mart Fototecacat La visibilitat global des de la Terra dels cossos que integren el sistema solar planetes, satèllits, cometes, planetes nans, asteroides, el Sol, la Lluna, etc depèn, bàsicament, de factors astronòmics, com ara la posició relativa entre l’objecte, la Terra i el Sol, o la seva distància a la Terra A més, l’…
L’escultura del Noucentisme
El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…
Biogeografia dels peixos
L’especial interès biogeogràfic que ofereixen els diferents grups de pisciformes consisteix en la llarga evolució que han sofert des de llur aparició a l’Ordovicià, ara fa uns 500 milions d’anys, com també en la seva àmplia distribució geogràfica, gairebé mundial Pel que fa als peixos d’aigua dolça, s’hi afegeix la seva limitada capacitat de dispersió, que els condiciona a una distribució força supeditada a les diferències geogràfiques Els peixos han mostrat una notable aptitud d’adaptació als diversos ambients aquàtics N’hi ha per totes les mars i oceans de les diferents latituds, des de les…
Sistemàtica i filogenènia dels insectes
Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…
L’epistemologia
L’epistemologia estratigràfica Un exemple d’interpretació del paisatge geològic sobre les bases de l’estratigrafia pot ser el d’aquesta vista aèria obliqua dels guixos de Barbastre, presa des de Castelló de Farfanya mirant cap a Algerri Noguera Els guixos oligocens que alternen amb margues grises amb un gruix superior als 1000 m formen un anticlinal que comença a la serra d’Almenara i fineix sota l’encavalcament de les serres exteriors pirinenques serra de Guara, més enllà de Peraltilla Aquest aflorament fa més de 100 km de llargada Els guixos són més resistents a l’erosió que els gresos i…