Resultats de la cerca

L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis…

Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…

L’arquitectura modernista està definida pels estils personals com els d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, els quals marquen un dels períodes més brillants de l’art català Però parallelament a aquests arquitectes tan reconeguts, van treballar molts altres artistes, que amb les seves obres van collaborar a l’expansió i la consolidació del moviment modernista a Catalunya Aquests és el cas de l’arquitecte Jeroni F Granell i Manresa, un artista d’un estil molt personal i amb una extensa obra El podem considerar un dels arquitectes més originals dins el Modernisme…

L’art prehistòric ajuda a comprendre millor el passat dels pobles, ja que és l’expressió no tan sols d’un sentiment estètic, sinó també d’un sentiment religiós, vital i historicista Pintures, gravats i escultures, ja sia en coves o abrics, parlen del món real i del sobrenatural, constitueixen el llenguatge i la plasmació d’un pensament complex i simbòlic, sempre difícil d’interpretar Manifestacions d’art rupestre que avui permeten d’intuir i de conèixer les inquietuds i les preocupacions espirituals, metafísiques i filosòfiques dels pobles «prehistòrics» abans dels primers alfabets La pintura…

La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…

El món de la casa, l’àmbit residencial i domèstic, constitueix el principal punt de referència de tota història de les arts decoratives En ell es projecten les actituds i les formes de vida de les persones concretes que l’habiten Però, al mateix temps, la casa té un forta component social i cultural La decoració de la casa abasta preferentment el revestiment mural exterior i interior, el mobiliari dels espais privats i dels espais de representació, com també el parament de la llar la vaixella i els atuells de taula, els vidres, els llums, etc En un altre pla se situarien l’aixovar personal,…

« Jo quasi diria que no es pot concebre una vida de noi sense jugar jo crec que no arribaria a home moriria com moriria en ser tancat en una habitació de la qual prèviament s’hagués extret l’aire » Pau Vila, 1912 El joc i la joguina com a veritables fenòmens socials a Catalunya es produeixen i s’utilitzen de manera molt diferent molt abans de la industrialització i després d’aquest procés de transformació de la societat Al tombant del segle XX, la majoria de les joguines es manufacturen de manera industrial a Catalunya i a València El joc en la societat tradicional, abans de la separació…

Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…

Catalunya, i particularment Barcelona, és un dels grans centres del cartellisme modern, és a dir de la producció de cartells sobre paper deguda a la invenció de la litografia, producció que es desenvolupà a tot Europa durant la segona meitat del segle XIX Això s’explica per la situació de Barcelona com a capital de les arts gràfiques de l’Estat espanyol Malgrat alguns exemples primerencs abans dels anys noranta, l’esclat del cartellisme a Catalunya es produí amb el Modernisme, coincidint amb l’edat d’or del cartell a tot Europa, entre el 1890 i la Primera Guerra Mundial, l’any 1914 El cartell…

La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis entre pobles a…