Resultats de la cerca

L’espai personal és constituït pels objectes i les pràctiques que conformen l’entorn personal i familiar d’un individu en conjunts coherents L’espai personal inclou aspectes culturals generals, com la higiene, la salut, la cura del cos i de la roba i, especialment, la roba que utilitza la persona durant tota la seva vida En l’àmbit de la higiene, s’ha de remarcar el canvi notable que ha tingut lloc al llarg del segle XX Fins a mitjan segle, les cases no han tingut cambres especialment destinades al bany amb aigua calenta La població abans es rentava per parts en espais oberts, com les cuines…

Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…

Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys després…

Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…

L’escultura gòtica assolí el punt culminant amb Pere Joan i Guillem Sagrera, cadascun amb les seves peculiaritats Lleida, que havia perdut protagonisme cap a la darreria del segle XIV, coincidint amb una època d’escassa activitat a la Seu Vella, tornà a viure un bon moment, amb la represa de les obres a la porta dels Apòstols i en altres indrets de la catedral Els mestres que hi treballaren també van ser actius en altres llocs de Catalunya, la qual cosa explica el constant intercanvi d’influències Rotllí Gautier o Vauter, Jordi Safont i Bertran de la Borda en van ser els protagonistes més…

Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant el franquisme com per la voluntat actual d’associar la recerca…

Reivindicació de l’arquitectura religiosa contemporània L’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX és encara avui en dia generalment incompresa Durant el segle XIX, la construcció d’esglésies va mirar essencialment cap al passat, considerant que era a l’Edat Mitjana quan s’havia arribat a un nivell més alt de comprensió de l’edifici sagrat i de la seva decoració Probablement, amb la cripta de la colònia Güell comença l’arquitectura religiosa del segle XX El model d’església del segle XIX va ser presentat a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 el de la primera meitat del segle…

Al tombant de segle, parallelament als hàbits de consum moderns que va adquirir la burgesia catalana, una sèrie d’intellectuals i artistes van introduir una nova concepció de l’art i de la seva funció, que es traduí en l’estil que s’identifica amb el terme «Modernisme» Sense renunciar a la tradició autòctona com a consciència de la pròpia identitat, va sorgir una decidida voluntat de situar Catalunya al nivell de la cultura europea del moment per tal de superar la crisi de la fi del segle La complexitat del moviment modernista va repercutir en l’evolució desigual dels diferents llenguatges…

La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…

Els anys vuitanta i noranta del segle XIV conduirien a poc a poc a una profunda renovació de les formes que havien dominat el panorama artístic al llarg de la centúria Tanmateix, la transformació que es va viure en aquest final de segle i que suposà la irradiació d’un estil d’abast europeu anomenat gòtic internacional, va recolzar constantment sobre les bases pictòriques fornides en l’etapa prèvia pel món italià La conquesta de noves ficcions espacials fou sovint un dels eixos que caracteritzà les noves propostes del 1400 Els millors representants del moment interpretaren i enverinaren les…