Resultats de la cerca

Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…

Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…

El mosaic en l’antiguitat El mosaic és encara, a Catalunya, força desconegut Tant si es tracta de l’estudi dels paviments antics com dels medievals, es troba a faltar el desenvolupament que ha tingut en altres països com ara França, Itàlia, Alemanya o Suïssa, que passaria per la continuació de l’imprescindible corpus de les obres conservades i de les documentades, com a base de qualsevol investigació sobre aquesta tècnica D’altra banda, però, l’estat de conservació de molts d’aquests mosaics, força desigual, dificulta encara més qualsevol investigació o estudi que se’n vulgui fer La mateixa…

Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…

El Modernisme constitueix, sens dubte, el moment estellar de l’arquitectura catalana moderna Se situa a la cruïlla de les més fortes transformacions, en l’ambient cultural de la fi del segle, al final agònic de la tradició decimonònica i de l’arquitectura academicista esdevinguda obsoleta, i a l’inici de l’arquitectura moderna, de les avantguardes del segle XX, que tot just s’insinua El Modernisme constitueix un ampli moviment en les arts i està format per arquitectes rellevants com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Lluís Muncunill Però, al mateix temps,…

El territori és l’element físic que primer identifica un país Una nació amb mar, amb muntanyes, amb boscos o amb planes, no és igual que una que no en té, o que li manca algun d’aquests elements En molts casos, també, la configuració física, geogràfica, climàtica i paisatgística del territori influeix en el caràcter i en la manera de ser de la gent que hi viu No oblidem, per exemple, tot el que la tramuntana significa per a l’Empordà Per altra banda, l’entorn físic i el clima determinen molt els costums de la població els horaris, l’economia, els tipus d’activitats, la cultura En aquest…

El classicisme i l’academicisme Al començament del segle XIX el classicisme acadèmic de l’arquitectura catalana, tal com passava a l’Estat espanyol i a Europa, va arribar a la maduresa Tanmateix, les circumstàncies polítiques i bèlliques que culminaren amb la guerra del Francès 1808-14 van provocar que gran part dels somnis arquitectònics no passessin de simples projectes desats als arxius de les acadèmies i de les corporacions, ja que s’esperava que arribessin èpoques més favorables No obstant això, durant aquesta etapa es van donar dos fets molt importants que marcarien l’arquitectura…

A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del…