Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
L’escultura romana de bronze i altres materials
Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…
Els bitllets durant la Guerra Civil (1936-39)
L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…
L’escultura arquitectònica romana i els relleus
Les escultures en relleu tant arquitectònica com ornamental s’adiuen amb l’entorn que devia rebre-les ambients privats, oficials, rurals, urbans, sense oblidar tampoc els comitents i els destinataris de les diverses obres S’ha d’evitar un estudi d’aquestes escultures allunyant-les del context que les acollia i mirar, en canvi, d’integrar-les en l’entorn físic i els condicionaments ideològics, històrics, socials, laborals i econòmics que les motivaren Els capitells i la decoració dels espais públics, especialment els del fòrum provincial de Tarraco , constitueixen una magnífica font d’…
Pintura mural antiga. Abans i després de la conquesta romana
Sovint, quan es fa referència a la pintura mural antiga, pensem en la romana Però les troballes arqueològiques dels darrers anys evidencien la presència de pintura mural a Catalunya des de l’època de la colonització grega La influència hellènica, procedent de l’Hèllade i de l’Àsia Menor, és provada en les restes pictòriques anteriors a la conquesta romana de tota la vessant mediterrània Pel que fa a la pintura mural romana, cal establir diversos períodes que evolucionen al mateix temps que la història de Roma Fins al segle II aC, la influència grega fou palesa en les restes pictòriques de la…
Personatges
Es fa difícil de percebre una persona com un element patrimonial o, dit d’una manera molt més gràfica, com un element susceptible de ser collocat en un museu, dins una vitrina Però el cert és que molts personatges de la història de cada país es mereixen ser equiparais amb els objectes patrimonials més valuosos de la història Fet i fet, són les persones, públiques o anònimes, les que a través dels segles han anant forjant la història i, des d’aquest punt de vista, aquelles personalitats que en un moment o altre han estat clau, poden ser considerades elements representatius del passat, sobretot…
Vers l’autonomia del disseny gràfic
La història del disseny gràfic modern comença al segle XX Ja sigui perquè el desenvolupament tècnic de les arts gràfiques alliberà dibuixants i dissenyadors de moltes servituds tècniques o perquè l’evolució de la societat demanava nous serveis a la creació gràfica, el cert és que el grafisme modern no va aparèixer fins al tombant de segle, quan es van aprofitar gràficament les possibilitats de la cromolitografia Ara bé, la consolidació professional no va arribar fins a la Primera Guerra Mundial El factor decisiu és l’adveniment de la cultura de massa, fet que va tenir lloc durant la guerra…
Les claus del patrimoni
El patrimoni s’acostuma a definir com el conjunt de béns que una persona, una institució o una comunitat reben de qui els ha precedit Però el Patrimoni, en majúscules, són aquells béns heretats, materials o immaterials, que per consens són considerats representatius i emblemàtics d’un país No és d’estranyar, doncs, que des del moment que es creu que hi ha certs objectes, obres, edificis o fets culturals que cal preservar per a les generacions futures, apareguin persones o institucions encarregades d’aquesta tasca El títol que es proposa per a aquest capítol fa referència al doble significat…
La pintura catalana després del 1348
La mort dels Bassa i, en particular, la desaparició del jove Arnau van ser un cop transcendental per a la pintura barcelonina El 1350 els franciscans de València reclamaven als hereus del difunt Ferrer Bassa un retaule inacabat de Sant Francesc, del qual ja havien pagat una bestreta de 80 lliures És clar, doncs, que el taller, probablement desfet a conseqüència de la pesta, no podia assumir la realització de les obres començades per Ferrer Aquesta incapacitat és també un símptoma prou indicatiu de la mort d’Arnau Refer el taller dels Bassa no degué ser una empresa viable en un moment de crisi…
L’arquitectura religiosa de la primera meitat del segle XX
L’arquitectura religiosa de transició entre els segles XIX i XX va estar protagonitzada per dos elements principals les obres de Gaudí Sagrada Família i cripta Güell i les restauracions i reformes de Puig i Cadafalch Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí Sarroca i Montserrat Obres puntuals, com l’església del Sagrat Cor del Tibidabo 1900-31, d’Enric Sagnier, o la capella de l’Escola Industrial de Barcelona 1927 de Joan Rubió i Bellver, van significar també punts importants però clarament girats cap al segle XX Puig i Cadafalch pràcticament no va fer obra religiosa, tret de les intervencions…
L’arquitectura religiosa del segle XIX
L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…